Bé, això és una obra de teatre, però quan comences a llegir, ja planys els actors que els tocarà representar els dos personatges: cada intervenció pot tenir ben bé una extensió de dues planes, la qual cosa dificulta els diàlegs. Al final de la nota he posat un enllaç a una representació filmada de l'any 1991. Impressiona molt.
L'argument, en un lloc no identficat, però apartat del tràfec de la ciutat, un personatge (le dealer, el venedor) espera que passi un client per vendre-li "mercaderia" (el que el client desitja i el venedir té). Potser el client no sap què vol comprar i el venedor tampoc, però el venedor té la certesa que el client vol comprar. La relació entre tots dos és estranya. S'identifiquen i ens expliquen la seva manera de ser i de fer. Una "relació humana" particular... De fet, no es pot dir que hi hagi diàlegs, sembla tot un seguit de monòlegs entrellaçats (que tampoc no és ben bé així), però això ja ho feia en Koltes...
A meitat de l'obra (pàg. 32-34 del llibret) m'ha semblat veure-hi un punt d'inflexió: el client comença a veure altres aspectes del dealer que fan que el consideri altrament, però la relació entre tots dos té molts canvis de registre i de to.
En general, les obrs de Koltès treballen la dualitat: dos personatges enfrontats; en aquest cas, tenim un "dealer" i, per tant, l'antagonista HA DE SER un client, tot i que al principi no s'identifiqui com a tal.
He transcrit i traduït algunes frases que m'han semblat destacables (pel contingut, per la música...), però cada intervenció mereix ser llegida amb gust.
Le client. "[...] car cette lumière, là-haut, en haut de l'immeuble, dont s'appoche l'obscurité, continue imperturbablement de briller ; elle troue cette obscurité, comme une allumette enflammée troue le chiffon qui pretend l'étouffer." (pàg. 15-16)
Perquè aquest llum d'allà dalt, al damunt de l'immoble, que apropa l'obscuritat, continua brillant imperturbablement: forada l'obscuritat com un misto encès forada el drap que pretén apagar-lo.
Le dealer. "[...] la ligne sur laquelle vous marchiez, [...], est devenue tordue lorsque vous m'avez aperçu, et j'ai saisi le moment précis où vous m'avez aperçu par le moment précis où votre chemin devint courbe, et non pas courbe pour vous éloigner de moi, mais courbe pour venir à moi, sinon nous ne nous serion jamais rncontrés, mais vous vous seriez éloigné de moi davantage, car vous marchiez a la vitesse de celui qui se déplace d'un point à un autre ;" (pàg. 17)
La línia sobre la que caminàveu [...] s'ha torçat quan m'heu vist, i jo he identificat el moment precís en què m'heu vist perquè ha estat el moment precís en què el vostre camí ha esdevingut una corba, i no una corba que us allunyava de mi, sino una corba per apropar-vos-hi. Si no hagués estat així, no ens hauríem trobat mai, us n'hauríeu allunyat cada cop més perquè caminàveu amb la velocitat de qui es desplaça d'un lloc a un altre.
Le client. "Si toutefois que je l'ai fait, sachez que j'aurais désiré ne pas vous avoir regardé [...]. Alors il faut bien regarder devant soi, à sa hauteur, quel que soit le niveau où le pied est provisoirement posé ;" (pàg. 22-23)
Tot i que ho he fet, heu de saber que desitjava no haver-vos mirat [...]. Cal mirar cap endavant, a l'alçada [dels ulls], sigui quin sigui el nivell en què provisionalment tingueu els peus.
Le dealer. "la vraie et terrible cruauté est celle de l'homme ou l'animal inachevé, qui l'interrompt comme des points de suspension au milieu d'une phrase, qui se détourne de lui après l'avior regardé, qui fait, de l'animal ou de l'homme, une erreur du regard, une erreur du jugement, une erreur, comme une lettre qu'on a commencée et qu'on froisse brutalement just qprès avoir écrit la date." (pàg. 31)
La crueltat veritable i terrible és la de l'home o l'animal inacabat, que l'interromp com els punts suspensius emmig d'una frase, que se'n desdiu després d'haver-lo mirat, que fa, de l'animal o de l'home, un error de la mirada, un error de judici, un error, com una carta que comences i destrueixes brutalment just després d'escriure-hi la data.
Le dealer. "Il faut tenir son imagination comme sa petite fiancée : s'il est bon de la voir vagabonder, il est sot de la laisser perdre le sense des convenances ." (pàg. 35)
Cal considerar la imaginació com la xicota: és bonic veure-la vagar, però és de borinot deixar que perdi el sentit de la conveniència.
Le dealer. " Les commerces vulgaires exigent de leurs clients des preuves de solvabilité, mais les boutiques de luxe devinent et ne demandent rien, ni s'abaissent jamais à vérifier le montant du chèque et la conformité de la signature." (pàg. 41)
Els comerços vulgars exigeixen dels seus clients proves de solvència; les botigues de luxe, en canvi, endevinen i no demanen res, ni tan sols verifiquen la quantitat del xec ni la conformirtat de la signatura.
Le dealer. "Il n'y a pas de honte à oublier le soir ce dont on se souviendra le matin ; le soir est le moment de l'oubli, de la confusion, du désir tant chauffé qu'il devient vapeur." (pàg. 43)
No és vergonyós el fet d'oblidar al vespre el que recordarem al matí; el vespre és el moment de l'oblit, de la confusió, del desig que, de tanta escalfor, esdevé vapor.
Bernard-Marie Koltès (1986). Dans la solitude des champs de coton. París: Les éditions de minuit.
