Fortuna

"Com que no s'havia desprès mai d'aquell personatge, ja de més gran va arribar a dubtar de si no havia estat realment sempre així o de si, amb el pas dels anys, l'ànima se li havia anat emmotllant a aquella màscara." (pàg. 41)

"Llavors va saber que aquella forma solemne d'alegria, tan pura perquè no tenia contingut, tan fiable perquè no depenia de ningú més, era l'estat al qual aspiraria sempre a partir de llavors." (pàg.50)

"L'interessaven sobretot els autors vius, si bé, al principi, es negava a trobar-se amb ells, perquè sabia que entre l'obra i la persona hi havia una distància que només podia ser decebedora." (pàg.79)

"Una esquella ressonava pel cel esquitxat de ramats de núvols petits i compactes, mentre els ocells, invisibles, continuaven sent incapaços d'alliberar-se del captivar de les seves dues o quatre notes.· (pàg. 117)

"Hi ha persones que en algunes situacions amaguen les seves veritables emocions sota l'exageració i la hipèrbole, i no s'adonen que la seva caricatura fora mida revela la mesura exacta del sentiment que volien amagar." (pàg. 143). 

"Soc financer en una ciutat governada per financers. El meu pare va ser financer en una ciutat governada per industrials. El seu pare va ser financer en una ciutat governada per comerciants. El seu pare va ser financer en una ciutat governada per una societat molt unida, indolent i beata ,com la majoria de les aristocràcies provincianes. Aquestes quatre ciutats són una mateixa: Nova York." (pàg. 157)

"Tothom jugava a les finances amb diners de fireta. Fins i tot les dones van entrar al mercat! [...] Les dones només representaven l'1,5 per cent dels diletants que jugaven a la borsa al començament de la dècada. Al final s'acostaven al 40 per cent. Hi podia haver un indicador mes clar del desastre que vindria? (pàg. 207-208)

Aquest "toc femení" explicaria el trànsit fàcil i ràpid de la il·lusió a la histèria en els inversors la tardor de 1929.

"Només havia vist exemples austers i senyorials d'art-déco a les pel·lícules: els estereotips dels despatxos dels magnats de la indústria, de les finances i de la premsa, que sovint eren descrits com uns dèspotes sense escrúpols. Línies paral·leles que s'empaitaven mútuament en trajectòries anguloses, des dels mobles cromats fins als marcs de les finestres i a fora a la ciutat, continuant a les façanes dels edificis dels voltants i més enllà, seguit ens carrers que s'entrecreuaven fins a l'horitzó." (pàg. 255-256)

"I s'adreçava a mi. Era la primera vegada que llegia una cosa que existia en un espai vague entre el món intel·lectual i l'emocional. Des d'aquell moment he identificat aquell territori ambigu com el terreny exclusiu de la literatura." (pàg. 279)

"Preguntant-me quina olor feien de debò els diners --en comptes de l'olor del munt de mans que els havien tocat al llarg dels anys--, vaig ficar el nas dins del sobre. Feien la mateixa olor que el pare. Però per sota de la tinta també em va arribar una flaire com de bosc. Un deix de terra molla i d'herbes que no coneixia. Com si els bitllets fossin fruit de la natura." (pàg. 293)

La frase "feien la mateixa olor que el pare" s'explica perquè el pare és impressor, dels d'abans que no ha volgut passar de la linotípia; dels que veuen el món a l'inrevés, com els revolucionaris (el pare és anarquista): els tipistes llegeixen les paraules amb les lletres capgirades abans d'imprimir i els revolucionaris veuen el món com hauria de ser en mirar-lo com és ara. És una imatge que l'Ida farà servir unes quantes vegades.

"Tarda

Campanes de l'església. Re fa# mi la. Seguit de resposta retrògrada: la mi fa# re." (pàg. 412)

I la lectura i interpretació de la música (fins i tot aquesta senzilla; a la pàgina 117 ja havia parlat de les esquelles) segueix i s'embolica i creix. Les notes les sent en les reaccions que li provoquen. Ho aplicarà a les matemàtiques...

"Tarda

No hi ha res més íntim que el dolor. Només afecta una persona.

Però qui?

A qui es refereix la frase 'em fa mal'? A la persona que infligeix el mal o a qui el pateix?

I 'fa mal' vol dir fer-ne o patir-ne?" (pàg. 418)

SUMARI

OBLIGACIONS

Harold Vanner

11

LA MEVA VIDA

Andrew Bevel

149

MEMÒRIES, RECORDS

Ida Partenza

219

FUTURS

Mildred Bevel

409

He copiat el sumari com apareix a la pàgina nou del llibre, perquè és interessant començar a llegir-lo sabent què hi trobaràs: quatre voltes a la mateixa història (no especifico gaire més per no espatllar la lectura a ningú). No és una idea nova a la literatura (sense pensar-hi gaire recordo que ja ho fa Sándor Márai a La dona justa), però aquí es toquen molts temes, de maneres diferents, amb èmfasis diferents, i tot plegat en un context històric molt interessant que és el marc perfecte per al tema que es mou al fons de tots els relats: diners, fortuna.

Hernan Díaz (2023). Fortuna (trad. Josefina Caball). Barcelona: Edicions del Perisocpi.

A l'horitzó

"Per a ell [en Hakan, el protagonista, és suec], l'anglès era encara una allau de sons desfets, líauids, que no existien en la seva llengua materna, les erres, les des, les xeixs que es combinaven amb vocals especialment gelationoses. Froude prueja rar xur per zost. Mirla frecklin tzou. Or fris iouda lluny. Crul rostis rscla amic..." (pàg. 33)

M'ha redordat els sons alemanys reproduits a Memòries d'un vaca. A banda, aquest fragment ja marca un dels trets més curiosos del llibre: el protagonista, que fa de narrador, no pot explicar-nos gairebé res perquè no entén res del que li diuen. A poc, a poc aprén l'idioma i la narració cada vegada és més fluida. No m'ho havia trobat mai i m'ha fet molta gràcia.

"En Linus [germà del Hakan, coprotagonsita del llibre tot i que...] li havia explicat altresprodigis naturals:per exemple, que cada dia naixia un sol nou. Mentre recorria el cel, el disc lluminós es consumia, s'enfonsava, es desintegrava a l'horitzó i es vessava com si fos cera per l'abisme que hi havia a l'extrem del món. I igual que un cerer, déu reaprofitava aquell degoteig per fer un sol nou dirant la nit." (pàg.75)

"Un cervell sense cos. Al llarg de molts milions d'anys, aquest gangli pensant es va forjar per a si mateix les estructures materials que esdevindrien la seva carcassa i els seus instruments: en altres paraules, el cervell va generar el seu propi cos". (pàg. 90)

Que n'heu de dir d'aquesta teoria? La matèria primigènia (gelatinosa, com a la majoria de la literatura" mare de l'evolució humana. El que ens diferencia de la resta d'animals és l'origen del que ens hi fa semblants. Retorçat, però suggerent.

"El projecte Andròmeda", un telefilm dolentet però amb un fil semblant a això. Paga la pena mirar-lo només per això.

"En Hakan es va adonar que fins aleshores sempre havia pensat que aquells vastos territoris eren buits, que només eren habitats durant el breu període de temps que els viatgers trigaven a travessar-los, i que despré la solitud es tancava darrere seu, com l'oceà al voltant del deixant d'un vaixell. A mes a més, va entendre que tots aquells viatgers, i ell també, eren, de fet, uns intrusos." (pàg. 111)

"Fins llavors, en Hakan havia anat d'un lloc a l'altre fugint del passat però sense mirar cap al futur. Sempre s'havia mantingut en un present constant, deixant enrere paisatges i persones però sense adreçar-se mai a una destinació que ell es pogués representar mentalment amb més o menys concreció." (pàg. 240)

És molt interessant la relació entre espai, temps, racionalitat...

"Durant aquells dies es va adonar que a excepció de l'incident amb la tintura i l'estofat de guatlles, msi no havia mentit ni traït la confiança de ningú." (pàg. 294)

"Els terrenys del voltant del castell no s'assemblaven a res del que en Hakan havia vist en tota la seva vida. El domini de l'hombre sobre la natura era total." (pàg. 314).

Que se'n pot dir una novel·la d'iniciació? El protagonista surt encara nen de Suècia, es perd i queda sol a Amèrica i comença el viatge de tornada ja gran, amb "fama" i sent capaç de narrar la seva hitòria.

Que se'n pot dir road-movie o novel·la de oest? Tota la novel·Ela explica un viatge, molt més exern que intern per les dificultats apuntades del protagonista per a explicar-nos els seus pensament. I de l'oest, també, tot i que el viatge sigui en sentit contrari.

Que se'n pot dir un a buddy-novel? Una part del llibre en Hakan té algun col·lega que li dona suport, que l'ajuda a madurar, però la resta del temps, és un viatger solitari i, normalment, amb por dels altres.

La presència del Linus és d'allò més interessant, multifunció... Ja go veureu en llegir la novel·la.

 

Hernán Díaz (2020). A l'hortizó (trad. Josefina Caball). Barcelona: Edicions del Periscopi.