dissabte, 4 de juliol del 2020

A l'horitzó

"Per a ell [en Hakan, el protagonista, és suec], l'anglès era encara una allau de sons desfets, líauids, que no existien en la seva llengua materna, les erres, les des, les xeixs que es combinaven amb vocals especialment gelationoses. Froude prueja rar xur per zost. Mirla frecklin tzou. Or fris iouda lluny. Crul rostis rscla amic..." (pàg. 33)

M'ha redordat els sons alemanys reproduits a Memòries d'un vaca. A banda, aquest fragment ja marca un dels trets més curiosos del llibre: el protagonista, que fa de narrador, no pot explicar-nos gairebé res perquè no entén res del que li diuen. A poc, a poc aprén l'idioma i la narració cada vegada és més fluida. No m'ho havia trobat mai i m'ha fet molta gràcia.

"En Linus [germà del Hakan, coprotagonsita del llibre tot i que...] li havia explicat altresprodigis naturals:per exemple, que cada dia naixia un sol nou. Mentre recorria el cel, el disc lluminós es consumia, s'enfonsava, es desintegrava a l'horitzó i es vessava com si fos cera per l'abisme que hi havia a l'extrem del món. I igual que un cerer, déu reaprofitava aquell degoteig per fer un sol nou dirant la nit." (pàg.75)

"Un cervell sense cos. Al llarg de molts milions d'anys, aquest gangli pensant es va forjar per a si mateix les estructures materials que esdevindrien la seva carcassa i els seus instruments: en altres paraules, el cervell va generar el seu propi cos". (pàg. 90)

Que n'heu de dir d'aquesta teoria? La matèria primigènia (gelatinosa, com a la majoria de la literatura" mare de l'evolució humana. El que ens diferencia de la resta d'animals és l'origen del que ens hi fa semblants. Retorçat, però suggerent.

"El projecte Andròmeda", un telefilm dolentet però amb un fil semblant a això. Paga la pena mirar-lo només per això.

"En Hakan es va adonar que fins aleshores sempre havia pensat que aquells vastos territoris eren buits, que només eren habitats durant el breu període de temps que els viatgers trigaven a travessar-los, i que despré la solitud es tancava darrere seu, com l'oceà al voltant del deixant d'un vaixell. A mes a més, va entendre que tots aquells viatgers, i ell també, eren, de fet, uns intrusos." (pàg. 111)

"Fins llavors, en Hakan havia anat d'un lloc a l'altre fugint del passat però sense mirar cap al futur. Sempre s'havia mantingut en un present constant, deixant enrere paisatges i persones però sense adreçar-se mai a una destinació que ell es pogués representar mentalment amb més o menys concreció." (pàg. 240)

És molt interessant la relació entre espai, temps, racionalitat...

"Durant aquells dies es va adonar que a excepció de l'incident amb la tintura i l'estofat de guatlles, msi no havia mentit ni traït la confiança de ningú." (pàg. 294)

"Els terrenys del voltant del castell no s'assemblaven a res del que en Hakan havia vist en tota la seva vida. El domini de l'hombre sobre la natura era total." (pàg. 314).

Que se'n pot dir una novel·la d'iniciació? El protagonista surt encara nen de Suècia, es perd i queda sol a Amèrica i comença el viatge de tornada ja gran, amb "fama" i sent capaç de narrar la seva hitòria.

Que se'n pot dir road-movie o novel·la de oest? Tota la novel·Ela explica un viatge, molt més exern que intern per les dificultats apuntades del protagonista per a explicar-nos els seus pensament. I de l'oest, també, tot i que el viatge sigui en sentit contrari.

Que se'n pot dir un a buddy-novel? Una part del llibre en Hakan té algun col·lega que li dona suport, que l'ajuda a madurar, però la resta del temps, és un viatger solitari i, normalment, amb por dels altres.

La presència del Linus és d'allò més interessant, multifunció... Ja go veureu en llegir la novel·la.

 
Hernán Díaz (2020). A l'hortizó (trad. Josefina Caball). Barcelona: Edicions del Periscopi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada