Els finals dels textos, molts cops, mostren poca empatia amb els protagonistes, com si l'autora els mirés des del cim del seu Olimp partticular al qual els protagonistes no podran accedir mai. He llegit alguna ressenya que ho critica molt, però no m'ha semblat tan molest. Molts dels textos són coses judicila s de temes escabrosos i trobo que aquesta distància els fa més passables.
Alguns casos presentats són especialment crus.
No he acabat d'emtendre la selecció. No sé què ha dut a presentar junts alguns relats i tampoc entenc el sentit d'algunes anècdotes personals. Amb tot, fa de bon llegir i, si t'hi esforces, veus el potencial representatiu de les narracions.
Yasmina Reza (2024). Récits de certains faits. París: Flammarion
