Natsarkékia et autres contes géorgiens

Un llibre de contes infantils georgians que, en general, són exactament iguals que els que expliquem aquí. Hi ha coses de tradició oriental (que he vist en altres reculls), però molts contes ja els havia llegit, escoltat o explicat en algun moment. Que petit que és el món...

Hi ha un prefaci breu que ens posa en context el que llegirem. Geòrgia, punt de contacte entre les tradicions occidental i oriental, de religió ortodoxa, molta música i un munt de genis (dimonis) del bosc.

Miro de dir alguna cosa de cada un dels contes.

Natsarkékia, celui qui fouille la cendre

Una mena de "Sastre valent" dels germans Grimm amb una arrencada una mica més poètica: el noi està encantat i es passa el dia mirant les cndres de la llardefoc.

Tsikara

En algun moment ens recorda la Blancaneu: a Tsikara li demanen el cor del bou que l'acompanya i que es el seu millor amic i s'ho empesca per esquivar la demanda.

Ilangoura

Un príncep tan protegit pel seu pare que no sap res del món. En un moment, es rebel·la i surt a casar-se amb la Lluna.

Koutkoundchoula

Nou germans orfes s'han d'espabilar. Moltes aventures i finalment aconsegueixen el favor d'un rei, cosa que genera enveges entre els cortesans. Els proposen proves per fer-los fracasar (el germà petit es el destacat), però se'n surten.

L'Épi d'or

Una mica el conte de la lletera (per l'estructura, el contingut és més pedagògic), però amb final feliç. No és ben bé el mateix. El protagonista és un enredaire que s'aprofita de la bona gent. Al final, aprén la lliçó.

L'Insaisissable

Hi ha una flauta màgica que convoca els animals del bosc.

Sizmara, celui qui fait des rêves

En Sizmara té un somni tan bonic qu etothom li vol robar. Acaba casant-se amb una pricesa perquè el rei, que l'havia empresonat per no donar-liel somni, el vol fer servir de cap de turc i el noi triomfa.

La Puce et la fourmi

Un enfilall de tota la vida: "necessito això per fer allò i que aquell faci això i, en canvi, jo li he de donar...".

Le Kartouli

Una noia somia que ballarà davant d'un príncep i l'enamorarà i s'hi casarà i per aconseguir aquest somni està disposada al que sigui, a desfer-se dels records, de la gent que estima i que l'estima i del que sigui. Al fina descobreix que l'important a la vida és la gent que t'estima de veritat.

Le Djindjila

Com els minairons.

Celui qui jouait du tchongourire

Pobre s'enamora de princesa i és correspost, però no es poden casar (típic) i rep l'encàrrec de trobar les pomes de l'eterna joventut. L'arbre de les pomes està envoltat d'una muralla i defensat per un gegant/dimoni. La música (com a Jericó) obre un pas a les muralles i el cor pur del protagonista i la manera com canta i toca el txonguri conquesta l'ànima del defensor de l'arbre.

Kéthévane Davrichewy (1996). Natsarkékia et autres contes géorgiens. Paris: L'école des loisirs.