Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Samuel Beckett. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Samuel Beckett. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 de novembre del 2026

En attendant Godot


Pozzo. -- Il ne pleure plus. (A Estragon.) Vous l'avez remplacé, en quelque sorte. (Rêveusement.) Les larmes du monde sont immuables. Pour chacun qui se met a pleurer, quelque part un autre s'arrête. Il en va de même du rire. (Il rit.) Ne disons donc pas de mal de notre époque, elle n'est pas plus malheureuse que les précédentes. (Silence.) N'en disons pas de bien non plus. (Silence.) N'en parlons pas. (Silence.) Il est vrai que la population a augmenté. (pàg. 44)
Pozzo. --Ja no plora (a Estragó). D'alguna manera, l'heu substituit (somiador). Hem de tenir en compte que el nombre de làgrimes del món està fixat: quan algú comença a plorar, en algun lloc del món, algú altre deixa de plorar. Passa el mateix amb el riure (riu). No malparlem de la nostra època, no és pas més desgraciada que les precendents (silenci). Tampoc no cal parlar-ne bé (silenci). No en parlem de cap manera (silenci). És cert que ha augmentat la població.

Estragon. -- Si on lui demandait les os d'abord ? Puis il se refuse on le laissera là.
Vladimir. -- Tu veux dire que nous l'avons à notre merci ?
Estragon. -- Oui.
Vladimir. -- Et qu'il fau mettre des conditions à nos bons offices?
Estragon. --Oui.
Vladimir. -- Ça a l'air intelligent en effet. (pàg. 110)
Estragó. -- I si abans li demanéssim els óssos? Si s'hi nega, el deixem allà.
Vladimir. -- Vols dir que el tenim a la nostra mercè?
Estragó. -- Sí.
Vladimir. -- I que cal posar condicions a les nostres bones intencions?
Estragó. -- Sí.
Vladimir. -- Doncs sí que sembla una opció intel·ligent...

Evidentment, es pot destacar això, cinquanta frases més o res de res. El que m'ha agradat d'aquests dos fragments és la mena de ingenuïtat que mostren; cosa que, d'altra banda, es pot veure (esclar que tot depén del punt vista) en totes les intervencions de Vladimir i Estragó. 


Samuel Beckett (1952). En attendant Godot. París: Les éditions de minuit.