Un rodet de fil blau

"--¿Us he adonat tots plegats que últimament sembla que els ocells siguin més conversadors? Com si avui dia parlessin, més que no pas cantar. ¿Ho sentiu?

Tots van parar l'orella un moment.

--Potser és per la calor --va suggerir l'Abby.

--Em preocupa que hagin renunciat a la música i ara es dediquin a la prosa.

--Oh, no em puc creure que facin això --va dir l'Abby--. Probablement estan cansats i han decidit deixar el protagosnisme als grills." (pàg. 140)

"--Era una esplèndida tarda verd-i-groga, i bufava una brisa suau... ---va començar l'Abby. Sempre començava d'aquella manera, exactament les mateixes paraules cada vegada. Al porxo tots es van relaxar. Les cares es van suavitzar i les mans van quedar fluixes damunt la falda." (pàg. 145)

I ja no he rescatat cap altre fragment; i podria haver-ho fet! És una lectura molt reconfortant. Els personatges estan retratats amb molta claredat. De vegades, per la descripció; de vegades, per les converses, i de vegades, pel físic.

L'estructura és molt simple: la història de tres generacions d'una família, tot bastant lineal fins que torna enrere a mig llibre per explicar coses de la primera generació. Sense distraccions, et pots concentrar a entendre els conflictes i les relacions familiars i, evidentment, a gaudir de les descripcions.

Tot passa sense estridències, tots se'ns presenta com normal i amb tota normalitat, tot i que, després, t'adones que hi ha coses que no ho són tant...

Descripcions detallades, secrets, relacions complicades... La vida!

Anne Tyler (2015). Un rodet de fil blau (trad. Marc Rubió). Barcelona: L'altra editorial.

Estremida memòria

No he  llegit  aquesta  edició,
però aquesta portada és molt
xula.                                      

He rellegit Estremida memòria i, segurament perquè m'he fet gran, m'he fet un embolic i em perdia amb els personatges. No recordo que em passés l'altra vegada...

L'argument, el crim, que es va destapant a poc a poc, bé. El retrat de la societat mequinensana, molt bé. El retrat dels diversos personatges, molt i molt bé. L'estructura com de caleidoscopi, interessant i les cartes entre capítols que tallen sense tallar, una troballa. A més, enllacen la història amb el present: hi ha coses que no s'obliden; als pobles, més.

Personatges. En prinicipi, per ordre d'aparició

Agustí Montolí (escrivà del jutjat a Casp) casat amb Teresa. S'estarà a la Fonda del Navegant.

Teòfil forense a Casp, amic i metge de Montolí

Marta Rius mare de l'ex de l'Amàlia. Té un marit calçasses, Enric, i una germana, Bàrbara, que la cuida. Sembla que és al llit. Tenia un tiet cràpula, en Gastó, que es va suïcidar al port. Fills: Jordi, viu a Barcelona (cràpula), Soledat (casada amb un miner. Té, com a mínim, una filla), Simó Juneda (l'ex de l'Amàlia; un dels criminals). Tté un crèdit que no pot saldar amb l'Eladi de Torres. Són diners per al jordi i no ho sap ningú. 

Justina, minyona a cals Picarda. Casada amb l'Òscar (mort). Era amic íntim del Valentí, que és padrí del seu fill petit, el Martí). Mare del Genís Borbó (un dels criminals) guardabosc. 

Eugeni, administrador dels Picarda

Maties de la Picarda casat amb la Filomena.

Joana, cuinera dels Segarra

Cinta, minyona dels Segarra. L'enviaran a Barcelona arrel dels fets. Festeja amb l'Artur traginer (mort en el robatori).

Guillem Sagarra casat amb l'Eulàlia. Pare de la Severina i l'Ignasi. Amic del forense Teòfil.

Eva, sogra del Guillem Sagarra.

Carolina (propietària de la Fonda del Navegant), el marit, mariner, la va deixar

Amàlia (treballa a la Fonda del Navegant), va deixar el marit (Simó Juneda) i ara surt amb en Joan, un miner de vingut de Lleida.

Quima, dona del Valentí Calsina, recaptador, algutzil municipal (un altre dels criminals), germana del Jacint casat amb la Brígida. Té fills i uns oncles (Josep i Clàudia) a Riba-roja

Octàvia és al llit. l'Emília la cuida. El pare viu amb elles.

Emília amiga de l'Octàvia tieta del Robert (Fill de l'Aalexandre, viu a Ttortosa). Son pare és miner

Feliu Noguera (un dels criminals). Marit de l'Octàvia i pare de tres fills. És ferrer (la ferreria és del pare), nebot de l'Alexandre. Fa de guardabosc amb el Simó Juneda i el Genís Borbó

Eliseu, enginyer de mines s'està a la Fonda del Navegant

Baltasar Garrigues, barquer del transbordador de Mequinensa

Teòfil Alcanar, metge a casp

Celestí Murgades, secretari del jutjat

Valentí  Germà de l'Amàlia cunyat del Simó Juneda.

Aristòtil Torres, amic del pare de la Quima, jutge de pau (amb la restauració). Cosí germà de l'Eladi de Torres.

Brumari Montornès. Republicà que ven imatges miraculoses

Hermenegild Solana, coronel governador del castell.

Silvestre, jutge

Sebastià Canyes, telegrafista

Florentí Miravet (dels casinites), el baró de Sàssola (no es parlen amb els Picarda) i els Camps són famílies importants del poble.

Les cartes que apareixen entre els capítols són de l'Arnau, pare de la Palmira. Records dels fets i corresponsals/correctors de l'autor. El seu pare, Ulisses; casat amb la Munda, és coetani als fets.

Jesús Moncada (1997). Estremida memòria. Barcelona: La Magrana.