Un rodet de fil blau

"--¿Us he adonat tots plegats que últimament sembla que els ocells siguin més conversadors? Com si avui dia parlessin, més que no pas cantar. ¿Ho sentiu?

Tots van parar l'orella un moment.

--Potser és per la calor --va suggerir l'Abby.

--Em preocupa que hagin renunciat a la música i ara es dediquin a la prosa.

--Oh, no em puc creure que facin això --va dir l'Abby--. Probablement estan cansats i han decidit deixar el protagosnisme als grills." (pàg. 140)

"--Era una esplèndida tarda verd-i-groga, i bufava una brisa suau... ---va començar l'Abby. Sempre començava d'aquella manera, exactament les mateixes paraules cada vegada. Al porxo tots es van relaxar. Les cares es van suavitzar i les mans van quedar fluixes damunt la falda." (pàg. 145)

I ja no he rescatat cap altre fragment; i podria haver-ho fet! És una lectura molt reconfortant. Els personatges estan retratats amb molta claredat. De vegades, per la descripció; de vegades, per les converses, i de vegades, pel físic.

L'estructura és molt simple: la història de tres generacions d'una família, tot bastant lineal fins que torna enrere a mig llibre per explicar coses de la primera generació. Sense distraccions, et pots concentrar a entendre els conflictes i les relacions familiars i, evidentment, a gaudir de les descripcions.

Tot passa sense estridències, tots se'ns presenta com normal i amb tota normalitat, tot i que, després, t'adones que hi ha coses que no ho són tant...

Descripcions detallades, secrets, relacions complicades... La vida!

Anne Tyler (2015). Un rodet de fil blau (trad. Marc Rubió). Barcelona: L'altra editorial.