divendres, 27 d’octubre del 2023

Dos relats

El títol no enganya, dos relats curts preciosos un de cada membre del matrimoni Wolf.

El primer, La marca de la paret, el que signa Virginia Wolf, m'ha recordat l'Oceanografia del tedi, per la reflexió, la inacció, el viatge al propi pensament, que omple la narració.

A La marca de la paret, l'autora veu, sense moure's de la butaca on és tranquil·lament fumant, una taca a la paret i això obre la comporta a un doll de reflexions que s'enllacen per viaranys del tot incerts sobre la taca, l'observació, el fet d'observar, la reflexió... La divagació del pensament lliure, que canvia de direcció quan troba qualsevol element que li permet d'ancorar-s'hi.

En algún moment del relat, l'autora explica la sensació que li produeix aquesta divagació sense rumb, però no he sapigut trobar la citació.

Al final, la taca resulta ser...


El segon relat, Tres jueus, arrenca s'una manera tan elegant, que pots repetir en bucle la primera pàgina. Tot és tan gràfic i primaveral...

Evidentment, hi ha una reflexió sobre els jueus (com són, com es relacionen amb els altres, la seva relació amb la fe...) que se suporta en una conversa fortuïta i un record que apareix a la conversa; tot sembla tan fortuït que no t'esperes trobar cap mena de judici. No hi ha més. O sí. El sotabosc del relat, deixa veure una mirada irònica sobre la manera de ser anglesa: ordre, rutina, grisor...

Molt de plaer en poca estona de lectura.


Virgínia Wolf, Leonard Wolf (2021). Dos relats (trad. Marta Pera Cucrell). Barcelona: Cal Carré.

dijous, 26 d’octubre del 2023

Els tres estigmes d'en Palmer Eldritch

M'ha superat! No m'havia passat en Els androides somien xais elèctrics? i tampoc quan vaig veure The man in the high castle. Cert que són coses diferents: Els androids... és més lineal, només l'escenari i la situació són estranyes, però The man... té un munt de salts temporals amb personatges que, evidentment, actuen diferent segons el moment que els toca viure i, a banda, hi ha tota la projecció de futur del règim (no vull concretar per si l'heu de veure) que travessa diverses trames. Aquí m'ha passat com quan vaig veure Inception, molts fragment no sabia ben bé si eren reals, somnis, projeccions... Ho he intentat de no perdre el fil, però tinc la impressió que m'he perdut alguna cosa.

Pel que fa a la novel·la, sempre m'ha al·lucinat la capacitat de Dick per crear-ho tot nou, amb noms i regles completament diferents del que ens envolta. No és només posar uns personatges en un context que sembla que no els correspon (Els androids...), una mica com passa a El nom de la rosa, és generar vocabulari, relacions, noms, lleis..., tot nou amb lògiques diferents. I mantenir-ho!

L'argument: comerç de drogues perquè els colons humans en diversos planetes puguin suportar el tedi de la vida en aquells llocs. Com sempre que hi ha drogues pel mig, apareix competència, legislació, traficants... Però és en la manera d'actuar de cada una de les drogues presentades que rau la trama. La part que m'ha superat és la nova droga, com actua en les persones i quan deixa d'actuar-hi. Els efectes també són sorprenents i les implicacions que s'hi intueixen,

Admiro l'esforç del traductor, però no se n'ha sortit massa bé en algunes decisions "planeres"; en canvi, m'ha agradat com ha resolt les invencions de l'autor.


Philip K. Dick (2021). Els tres estigmes d'en Palmer Eldritch (trad. Josep Sampere). Barcelona: Males Herbes.


dimarts, 10 d’octubre del 2023

Le voyageur de la Toussaint

Finalment he llegit una novel·la de Simenon  i no he caigut en la temptació de mirar el final només començar.
 
Quina prosa més àgil. La trama es veu a venir una mica després de començar, però la manera de presentar-la fa que no et puguis saltar pàgines. Tot va molt de pressa i les trames secundàries no et distreuen.
 
L'entorn està molt ben presentat i les descripcions són molt gràfiques; de fet, alguns personatges els coneixem pel que explica que fan i això és molt d'agrair perquè no ens ho deixa tot mastegat.
 
Herències, papers amagats, un parent que s'ha fet ric a còpia de fer mal i que guarda secrets de tothom. Malfiances...
 
Georges Simenon (1941). Le voyageur de la Toussaint. París: Gallimard.