Quina prosa més àgil. La trama es veu a venir una mica després de començar, però la manera de presentar-la fa que no et puguis saltar pàgines. Tot va molt de pressa i les trames secundàries no et distreuen.
L'entorn està molt ben presentat i les descripcions són molt gràfiques; de fet, alguns personatges els coneixem pel que explica que fan i això és molt d'agrair perquè no ens ho deixa tot mastegat.
Herències, papers amagats, un parent que s'ha fet ric a còpia de fer mal i que guarda secrets de tothom. Malfiances...
Georges Simenon (1941). Le voyageur de la Toussaint. París: Gallimard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada