"No. No digui això. No ho sap pas. No ho sap ningú el que és una matança. La gent explica la sang dels morts, però no les rialles dels assassins. No veu els seus ulls en el moment de matar. No els sent cantar victòria en el camí de tornada. No parla de les seves dones, que fan onejar les camises ensagnades de terrat en terrat com si fossin banderes." (pàg. 168)
I no destaco cap més fragment d'aquest text brutal (la manera d'escriure, de descriure, de Chalandon és brutal) que no sembla que hagi de dur on ens du fins ben avancçada la novel·la. Potser aquest fragment és l'única pista del que ens trobarem.
La guerra, la seva brutalitat, com embruteix els qui hi viuen, les sensacions que transmet... És tot molt físic. Fa mal. I no ho sembla quan arrenques la lectura.
No sé com són les traduccions al castellà, però aquesta no fa gaire gust de llegir, algunes tries són molt discutibles; sembla que li falta una lectura final atenta per part del corrector (i és la segona edició!). Sort que el contingut ho compensa...
Sorj Chalandon (2015). La quarta paret (trad. Josep Alemany). Barcelona: Edicions de 1984.
M'ha agradat molt la coberta de l'edició de Livre de pôche:
