"Quan era petit em pensava que ser palestí, musulmà, àrab, era un càstig de Déu. I traginava aquest càsig d'un cantó a l'altre com un pes feixuc penjat al coll. QUan ets petit sempre preguntes per què, però quan som adults ja no pensem a preguntar per què. Acceptem les coses. Ens destrossaven les cases. Acceptat. Ens feien passar pels controls como ramats de bestiar. Acceptat." (pàg. 280).
La reflexió segueix i enllaça amb es jueus i l'Holocaust i inclou una frase que ajuda a entendre moltes coses "Nosaltres, els palestins, ens vam convertir en les víctimes de les víctimes".
"Les bombes van explotar a la vora de la confluència dels carrers Ben Yehuda i Ben Hilel, també conegut com a carrer de Hillel, nom en honor de Hillel el Vell, autor, al segle primer abans de Crist, de l'ètica de la reprocitat: El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú." (pàg. 364-365)
Això, de la visió general als detalls. Tot és ple d'escenes com aquesta. Sembla que no aporta res (on va esclatar la bomba), però el detall del nom del carrer, hi aporta una aproximació nova, diferent...
[Hi ha un cavall que fa rodar la pedra d'un molí d'oli] "El que en Bassam no podia entendre, de petit, era com el cavall podia estar fent voltes tot el dia sense caure exhaust. No va ser fins que va tenir sis anys que va descobrir que hi havia tres cavalls blancs idèntics que feien torns.
Dos anys després van adquirir una premsa electrica i van deixar els cavalls en un camp pedregós on van passar la resta de ls seus dies movent-se, sempre, en cercles sense fi." (pàg. 390)
"Feia un dia tapat. Hi havia una flassada de calor estesa sobre la ciutat. El vent era ple de metralla de pols." (pàg. 488)
"La paraula hebrea que vol dir magrana, rimon, és la mateixa paraula que es fa servir per dir granada. Seguns alguns erudits bíblics, la magrana era el fruit prohibit del jardí de l'Edèn. Diuen que normalment té 613 granes, que es correspon amb el nombre de manaments de la Torà." (pàg. 504)
Un tast. No he recollit res de la relació amb el dolor perquè crec que és tan fonamental que trencaria la màgia de la lectura si en retallés trossos.
Moltes mostres d'erudició que no molesten i acaben enllaçant amb algun fet concret que s'explica en algun altre lloc del llibre. Algunes descripcions molt particulars. Una numeració dels capítols que no he arribat a entendre, pensava ingènuament que a partir de mig llibre, reprendria els capítols anteriors i els faria una volta o que explicaria les coses des de l'altre punt de vista, però no... Haurem d'esperar que algun llest ens ho expliqui.
Per a acabar; és tan fàcil veure paral·lelismes...
Colum McCaan (2021). Apeirògon (trad. Marta Pera). Barcelona: L'altra editorial.