Els tres estigmes d'en Palmer Eldritch

M'ha superat! No m'havia passat en Els androides somien xais elèctrics? i tampoc quan vaig veure The man in the high castle. Cert que són coses diferents: Els androids... és més lineal, només l'escenari i la situació són estranyes, però The man... té un munt de salts temporals amb personatges que, evidentment, actuen diferent segons el moment que els toca viure i, a banda, hi ha tota la projecció de futur del règim (no vull concretar per si l'heu de veure) que travessa diverses trames. Aquí m'ha passat com quan vaig veure Inception, molts fragment no sabia ben bé si eren reals, somnis, projeccions... Ho he intentat de no perdre el fil, però tinc la impressió que m'he perdut alguna cosa.

Pel que fa a la novel·la, sempre m'ha al·lucinat la capacitat de Dick per crear-ho tot nou, amb noms i regles completament diferents del que ens envolta. No és només posar uns personatges en un context que sembla que no els correspon (Els androids...), una mica com passa a El nom de la rosa, és generar vocabulari, relacions, noms, lleis..., tot nou amb lògiques diferents. I mantenir-ho!

L'argument: comerç de drogues perquè els colons humans en diversos planetes puguin suportar el tedi de la vida en aquells llocs. Com sempre que hi ha drogues pel mig, apareix competència, legislació, traficants... Però és en la manera d'actuar de cada una de les drogues presentades que rau la trama. La part que m'ha superat és la nova droga, com actua en les persones i quan deixa d'actuar-hi. Els efectes també són sorprenents i les implicacions que s'hi intueixen,

Admiro l'esforç del traductor, però no se n'ha sortit massa bé en algunes decisions "planeres"; en canvi, m'ha agradat com ha resolt les invencions de l'autor.

Philip K. Dick (2021). Els tres estigmes d'en Palmer Eldritch (trad. Josep Sampere). Barcelona: Males Herbes.