Pel que fa a la novel·la, sempre m'ha al·lucinat la capacitat de Dick per crear-ho tot nou, amb noms i regles completament diferents del que ens envolta. No és només posar uns personatges en un context que sembla que no els correspon (Els androids...), una mica com passa a El nom de la rosa, és generar vocabulari, relacions, noms, lleis..., tot nou amb lògiques diferents. I mantenir-ho!
L'argument: comerç de drogues perquè els colons humans en diversos planetes puguin suportar el tedi de la vida en aquells llocs. Com sempre que hi ha drogues pel mig, apareix competència, legislació, traficants... Però és en la manera d'actuar de cada una de les drogues presentades que rau la trama. La part que m'ha superat és la nova droga, com actua en les persones i quan deixa d'actuar-hi. Els efectes també són sorprenents i les implicacions que s'hi intueixen,
Admiro l'esforç del traductor, però no se n'ha sortit massa bé en algunes decisions "planeres"; en canvi, m'ha agradat com ha resolt les invencions de l'autor.
Philip K. Dick (2021). Els tres estigmes d'en Palmer Eldritch (trad. Josep Sampere). Barcelona: Males Herbes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada