Le terra eixorca

Què dir que no s'hagi dit ja sobre aqust llibre... Quines ganes tenia de fer servir aquesta frase de Les Luthiers!

Bé, l'edició de Lleonard Muntaner és bilingüe; molt discreta, l'original anglès ocupa el peu de pàgina, cosa que obliga a tenir les notes al final del llibre i, com que l'original ja té les notes d'Eliot, resulta que tenim dos jocs de notes que costa combinar amb la lectura. Bé, era un problema de mal solucionar i tampoc no cal consultar les notes mentre fas la lectura, la primera lectura.

He combinat la lectura amb l'audició de la que van fer sir Alec Guiness i Fiona Shaw que he trobat a Youtube, en la qual, a banda de les veus (impressionants) i les imatges de la dramatització d'ella (d'Alec Guiness només tenen fotos), apareix el text conforme el van llegint com si fos un karaoke. Hi ha moltes més versions, però aquesta m'ha agradat i m'ha servit per a comprovar que bé que llisca la traducció.

No he entès el sentit de la cronologia final. Podria ser interessant, però no l'han cuidada gens i contrasta molt amb la resta del llibre: coses mal citades, cap coherència tipogràfica, coses mal col·locades... Una pena perquè et fa acabar la lectura amb mal sabor de boca.

Sobre el text, no puc comentar res perquè, com m'acostuma a passar quan llegeixo poesia, noto que se m'escapen un munt de coses i em fa cosa comentar res. Però no m'importa, la poesia sí que la rellegeixo sovint, normalment sense ordre, a petites dosis i miro de gaudir-la tant com puc més per la música que per la lletra. Cadascú legeix com pot o sap i jo ho faig així.

El que no puc deixar de dir és com impressiona la quantitat de lectures que trapuen en aquest poema.

T. S. Elliot (2018). La terra eixorca (trad. Neus Nadal). Palma: Lleonard Muntaner.