La vida amarga

"El senyor Comes parlava clar, dibuixant les frases. Tenia un aspecte d'home malmenjat i pobre, però anava molt ben afaitat. Sota d'un coll d'una netedat incerta protava una corbata barata i rutilant. Era el tipus d'home de poble, viu i trempat, petit i nerviós, de recursos inacabables." (pàg. 12)

"No hi ha res més relatiu que la riquesa, en aquest país. Pe a un pobre, per a un pobre autèntic, tothom que no es troba en la seva situació és un home ric. Per a un ric ric, positivament ric, no hi ha ningú que ho sigui. Aquestes persones consideren la riquesa dels altres amb molta parsimònia i amb un aire de llepafils." (pàg. 20)

"Amb una senyora grassa, incerta i displicent, s'hauria hagut, probablement, de vendre un mas. Havent-li sortit flaca, nerviosa i activa, no s'hagué de preocupar, perquè la seva senyora ho feu anar tot a la rega." (pàg. 20)

"Les persones normals, com el senyor Peret, no fan mai nosa i per això són considerades imprescindibles." (pàg. 21)

"L’any 1919 hi hagué molta grip maligna. Un dels efectes quie produí la passa fou l'elevació de preus que tingueren els pollastres i les gallines. Hom donava als convalescents —a Barcelona sobretot— tasses de brou de gallina, i l'aviram fou literalmet arrabassada de les mans dels pagesos." (pàg. 26)

"L'actuari era un senyor alt, groc i sec, que vestia de negre i que, malgrat haver-se retirat de l'Audiència feia ben bé cinc anys, feia encara —sens dubte sense voler— una reclacitrant oloreta de paper segellat i de punta de cigar." (pàg. 31)

"Tots dos admiraven l'amic Veciana i sentien davant d'ell el terror antic i sagrat que senten els paràsits davant de la gent que treballa." (pàg. 31)

"Sobre la seva pell morta i blanca, les taules de joc havien posat un reflex verdós." (pàg. 34)

"Aquell home tenia, però, en el volum del seu cos, un detall que li donava caràcter:: tenia les mans toves i grassonetes, picades de clotets, que movia qmb un aire de vaguetat. Un excés de dolçor en les mans em deixa sempre una mica despacientat. Hi veig un símptoma de submissió excessiva, la possiblitat d'un ressentiment amagat." (pàg. 35)

"Sembla que en la seva joventut la senyora Paradís fou una dona de gran vistositat, una senyora considerable dintre del gènere méas aviat llampant. Quan vaig caure a la casa, començava a desfer-se com el formatge de Brie quan no fa fred. (pàg. 46)

"Vint-i-cinc d'abril. Set de la tarda. Camino Rambla Catalunya avall. Els til·lers verdegen sobre les soques negres. Plovisqueja. Tot regalima i flota en una gasa blavenca que la llum toca d'una vagarosa resplendor de color de rosa. L'aire fa una olor forta d'ametlles tendres. De la terra puja un baf de cosa corrompuda, una olor de descomposició obsessionant. És la Primavera: les clavegueres." (pàg. 51)

"Riera feia de nas darrere d'una taula de tresillo." (pàg. 75)

*****Trobar les notes que falten!

Josep Pla (2014). La vida amarga. Barcelona: labutxaca. [versió digital de l'ebiblio]