L'estepa

"soc el criat de mon germà, mon germà ho és dels clients que venen, els clients ho són del Varlàmov, i si jo tingués deu milions, el Vrkàmov seria criat meu. [...] perquè nohi ha cap gran senyor ni ca pmilionari que, per una monedeta de més a més no estigui disposat a besar-li la mà a un jueu ronyós. (pàg. 62)

Qui parla esdefineix om un jueu ronyós que si tingués diners...

"Així que es pon el sol i que la fosca embolcalla la terra, lrd sngoixes del dia s'obliden [...] carrisquejos, xiulets i esgarraps, baixos, tenors i sopranos de l'estepa, tot es barreja en una remor monòtona, incessant, bona per lliurar-se als records i pensar coses tristes (pàg. 73-74)

Aqusata és una de les descripcions de l'estepa. No sabia quina triar i m'he decantat per aqusta perquè ho fa des dels sons. M'ha semblat interessant.

"--¿A estudiar? Caram... A veure, doncs, que la Verge t'ajudi... Sí. Dos caps pensen més que un. Nostre Senyor a unli dona un seny,a un altre n'hi dona dos, i de vegades fins i tot tres [...]. Amb un seny venim al món, l'altre ens el guanyem aprenent, i el tercer ens ve si fem bona vida." (pàg. 83)

Els tres senys...

"A qui contempla les fondàries del cel sense apartar-ne els ulls durant molta estona, els pensaments i l'ànima se li amaren de solitud." (pàg. 118)

"Tots havien entès que era un home enamorat i feliç, feliç fins a la tristesa [...]. En veure aquell home feliç, els altres es van ensopir i també van voler ser feliços. S'havien quedat tots ruminat. (pàg. 138)

"Feliç fins a la tristessa" i la demostracio de felicitat que provoca "ensopiment als altres"... Ensopiment perqupè tots rumien co es pot ser tan feliç. Els contrastos presentats són molt interessants,

"--Iegori --va dir, fluix--. Au, pega'm.

[...]

Sense esperar que el Iegóruixka li pegués o li digués res, va tornar a terra d'un salt i va dir:

--Estic avorrit de tot!

[...]

És aquesta vida nostra, perduda, remaleïda..." (pàg. 14)

Qui diu això és un carreter violent que ja ha fet enutjar un company abans de fotre's amb en Iegóruixka (que s'hi ha rebotat deixant veure una qualitat del caràcter que no li coneixíem fins unes planes abans). Aquest estic "avorrit de tot" ho va repetint de camí al seu lloc amb veu plorosa (diu el text) mentre demana perdó al company ofès. L'estepa immensa, plana, igual, polsosa, ennervant... que recorren a peu, al costat dels carros, sense parar...

Anton Txékhov (2025). L'estepa (trad. Arnau Barios). Barcelona: Cal Carré