Kaddish pel fill no nascut

He tornat a llegir aquesta meravella i no entenc com es que no hi ha la fitxa de la lectura anterior al blog. No és el primer cop que em passa. Crec que he perdut diverses fitxes (no en tinc cap del Kerstéz, per exemple). En fi.

No recordava res del contingut d'aquesta novel·la/assaig/diari... artefacte; només el ritme que em va sorprendre, i ho ha tornat a fer!

"i la cara del doctor Obláth va recobrar el posat de filòsof professional, d'intel·lectual hongarès d'intel·ligència mitjana, de perspectives mitjanes, de mitjana edat, d'altura mitjana, d'ingressos mitjans, d'opinions mitjanes, i els plecs del seu somriure cínic i feliç li van fer desaparèixer els ulls ametllats." (pàg. 18)

Aquesta conversa amb el doctor Obláth és l'origen del llibre. 

 "constato que en secret les dones boniques em continuen agradant amb una mena d'atracció impertorbable, inesgotable, i fins i tot diria que natural, que, tanmateix, encara que em sembli fàcilment comprensible, no deixa de ser essencialment misteriosa, perquè existeix gairebé amb independència de la meva voluntat, i per això és indignant, i en tot cas no es pot gestionar amb la facilitat amb què gestiono, per exemple, l'amor que sento pels plàtans," (pàg. 33)

 

"quan un criminal boig no acaba en un manicomi o a la presó, sinó a la cancelleria o a qualsevol altre lloc de comandament, de seguida comenceu a cercar allò que té d'interessant, d'original, d'extraordinari, i fins i tot, encara que no goseu dir-ho en veu alta, i ho feu en secret, per tal de no sentir-vos petits com nans," pàg. 49)

I sí, parla de Hitler.

"[...] les frases que necessitem tard o d'hora troben el camí cap a nosaltres," (pàg. 96

 

"Però la por, estimada, li vaig dir, funciona amb nosaltres amb moltes variables i un cop ha cristal·litzat com a ordre mundial, molt sovint no és més que una simple superstició." (pàg. 126-127)

 

"enfonsar-m'hi

Déu meu

deixa que m'enfonsi

pels segles dels segles,

Amén" (pàg. 147)

I així s'acaba el llibre. De vegades no entenia els suïcidis o les depressions dels supervivents dels camps de concentració. Crec que aquesta oració/súplica final resumeix molt bé com es deuen sentir. El llibre és el pròleg d'aquesta frase.

 

Aquest cop, com que ja sabia què em trobaria, m'he entretingut a comptar els punts i apart del llibre: pàgines 10, 13, 21, 21, 26,40, 111. Kerstéz ja ens avisa que té incontinència verbal i tot són records que s'enllacen, es criden i s'encavalquen per justificar la resposta que dona al doctor Obláth.

 

Imre Kerstéz (2004). Kaddish pel fill no nascut (trad. Eloi Castelló). Barcelona: Quaderns Crema.