El jueu errant ha arribat

"Però quan algú flirteja amb Déu a través de difícils caràcters d'impremta no pensa en criatures beneites." (pàg. 16)

Els jueus llegint la Torà, els moviments,,, Diries que els transporten, com si els droguessin.

"Quan has pogut sortir del pou, no has de tallar les cordes que en salvaran d'altres." (pag. 30)

"No se'n poden anar, solament parlen ídix i vostè sap que la llengua és l'autèntica frontera!" (pàg. 84)

"Un jueu, per a un europeu oriental, és l'encarnació del paràsit." (pàg. 92)

"'Seràs construïda', diu el seu (Tel Aviv) blasó.

D'ençà del dia de la primera pedra, l'àrab ha respost: 'Seràs destruïda.'" (pàg. 172)

Ja des de l'inici de l'arribada dels jueus a Palestina. La "conllevancia" inicial es justifica per la situació d'inferioritat total dels jueus acabats d'arribar. Quan comencen a prosperar, tot s'accelera.

 

El capítol 23 és tan actual que fa mal.

"Per arribar a la planta baixa de la segona barraca, has de passar per la teulada de la primera. De la teulada de la segona, passes a la planta de la tercera. I anar fent així. On són els carrers? Ben mirat, on són?" (pàg. 193-194)

Aquest gueto tan miserable també fou assaltat brutalment. No és només enveja o què sé jo; sembla odi visceral i així ens ho descriu.

 

"La senyora X... és a l'hospital de Jerusalem. Li han matat el marit als peus i després li han degollat el fill als braços. 'Tu, tu continuaràs viva...' li repetien aquests homes del segle vint." (pàg. 195)

"del segle vint" Quina mestria: calen molt poques paraules per definir algú...

"Té una ànima bella que li visita tothora la dolça cara." (pàg. 209)

Aquesta frase ja compensaria llegir el llibre.

 

"A Palestina el seu orgull (dels jueus) s'ha satisfet. Han conquerit el dret de ser un cràpula o un geni sense deixar, per això, de ser jueu." (pàg. 214)

Aquest fragment ve després d'unes "anècdotes" que, com a català, em sonaven molt: els èxits d'un jueu polonès eren els èxits d'un polonès; els seus fracassos, eren d'un jueu.

 

"A Rússia, els jueus esperen ser degollats. El dia que els sòviets cedeixin terreny, les Creus Roges podran preparar les ambulàncies. La canilla ària farà anar els ullals." (pàg. 218)

Aquesta frase és com el resum del resum que està fent de la situació dels jueus en el moment de publicar els articles. Hitler encara devia estar fent la mili i els nazis alemanys encara no eren res. El panorama que ens ha pintat desmunta una mica la sorpresa que sembla que ens vol transmetre Zweig.

Tenia la imatge de l'elit jueva de l'Europa del tombat del segle xx que apareix a les obres de Zweig i Roth i el retrat que ens presenta Londres és del tot diferent. Després de recórrer la misèria dels jueus de l'Europa oriental, arriba a Palestina. fa molta gràcia com ho explica. Agafar un transport (no he entès si era un taxi o una tartana) que aixeca una polseguera immensa fins que arriba a prop de Tel Aviv; la carretera està asfaltada. Tot ho explica així, amb poques paraules, jugant amb els sobreentesos. Interessant com a lector...

 

Els capítols finals, són terrorífics, sobretot pel paral·lelisme amb l'actualitat.

Albert Londres (2025). El jueu errant ha arribat (trad. Susanna Fosch). Barcelona: Afers.