"--¿Per què hauria de flaquejar ara? Cal encarar el destí, tant si és plaent com si és espantós." (pàg. 36)
És el final d'una estrofa. La traducció és en prosa, però s'han conservat identificables els finals de les estrofes. Al postfaci la traductora n'explica els motius. El postfaci és una joia!
En aquesta frase jo hagués triat "acarar" (i hi ha alguna altra cosa que no em sona bé), però la traductora en sap molt mes que jo.
La llista d'exemples és una mica mes llarga. No hauria destacat el fragment si no hagués llegit el llibre enmig de la polèmica per la intenció d'adaptar (corregir i refer frases, i afegir-hi fragments) les obres de Roald Dahl per fer-les políticament correctes. "Políticament correctes". L'home deu estar rabiant a la tomba (o pixant-se de riure).
Un resum del cicle artúric amb totes les característiques de les novel·les de cavalleries: amor, fidelitat, la moral (ètica) del cavaller, fe coexistint amablement amb la màgia, galanteria, respecte (fins a l'adoració) per les dones, manteniment de la paraula donada, la relació senyor vassall (l'auxilium et consilium que desencadena la novel·la), luxe...
És interessant l'adaptació temporal per entroncar la tradició artúrica amb els clàssics grecollatins.
El Pentangle tan ben explicat... El narrador no només és onmiscient, és omnipresent i, una mica com la premsa actual, barreja nerració i opinió sense cap mena de vergonya.
El manuscrit original Nero AX, de la col·lecció Cotton de la British Library és accessible a Internet.
Anònim (2022). Galvany i el Cavaller Verd (trad. i postfaci de Lola Badia). Terrassa: Cal Carré.
 |
| El moment de les temptacions |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada