dimecres, 21 de setembre de 2022

Gegants de gel

"Els diaris d'Ernst Jünger del període 1939-1948 porten el títol de Strahlugen ('Radiacions'). [...] Ningú no és impermeable a aquesta màquina de pennetrar éssers humans que és la vida." (pàg. 32)
Hi ha un munt de referències cultes d'aquestes al llarg del llibre. No són farciment, les utilitza. Del concepte radiacions en treu molt de suc.

"Els arbres bandera fan vida en la direcció del vent immisericorde. [...] Durant els escassos dies de calma el seu posat forçat els deixa en una situació incòmoda, com si una alteració en la perspectiva del món els haguera deixat ambel pas canviat. Així, sorprès enmig d'una evasió impossible, l'arbre bandera espera pacient la tornada del vent qie done sentit a l'angle oblicu amb què contempla la vida." (pàg. 33)

"[...] l'esdevenir de les seves tasques quotidianes no els permetia dedicar-se a l'exhuberància del pensar." (pàg. 52)
He recollit la frase perquè fa gràcia (una mica com de Calders), però està emmarcada en un episodi "adolescent-pantalla" que esgarrifa.

"[...] i per això es feia entre nosaltres un silenci feixuc, ple de calitja d'agost." (pàg. 226)

"En una d'aquells llistes [de morts durant la guerra] Ewa va veure escrit el nom de Janek Malczewski [el seu home]. Va tornar a mirar. Janek Malczewski. Va tornar a mirar. Però ja les llàgrimes no li deixaven veure res." (pàg. 258)

"En els viatge em trobava gent que feia països com qui fa el pa o el dinar. Hem fet Vietnam, deien agosarats i satisfets, plens d'una bufa inconscient que els cobria d'importància lèxica. Perquè se suposa que Vietnam no estava fet fins que arribaren ells, disposats a gaudir del paradís sense  cap vici etnocentrista, excepte aquell fer emprat de forma innocent i discreta." (pàg. 288)


Un "Decameró" o un "L'illa dels set crepuscles" més breu i concentrat. La pesta o malaltia terminal no hi és, però tenim el desassossec d'occident. I la mentida; no sabem quantes s'escolen en el text. I molta literatura i cinema i música i història que van apareixent com excursos del fil principal. I la història dels polonesos durant la Segona Guerra Mundial i un episodi esgarrifós d'adolescent i pantalles...

Una pregunta, la història del francès i la seva xicota?

Una lectura hipnòtica. Una escriptura hipnòtica. Moltes pauses. Un ritme calculadament pausat.

I els gegants de gel que no apareixen fins al final del text...


Joan Benesiu (2015). Gegants de gel. Barelona: Edicions del Periscopi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada