Junil a les terres dels bàrbars

m

m

m

m

"Tots els escriptors, quan pensa en ells, s'assemblen a l'Homer de marbre pintat de colors vius que ressalten la buidor de la mirada." (pàg. 32)

De colors vius... Per fi en una novel·la es reflecteix el dubte sobre la sobrietat dels romans: que ens hagin arribat totes les estàtues nues de color no vol dir que les fessin així. Una mica com les eglesies medievals).

"Un poble sense esclaus? És impossible, això no existeix! Si no hi ha esclaus, qui treballa? Els patricis? Els patricis fan el pa i renten la roba? I es netegen les latrines?" (pàg. 89) 

"[...] però si ensopeguem amb algun bàrbar que parla com nosaltres i també parla com ells,llavors fem que ens acompanyi... O si és un que només parla la seva llengua li ensenyem aparlar com nosaltres, que no és gens difícil si tothom ho fa, fins i tot l mainada i l'últim dels idiotes..." (pàg. 98)

La versió Joan-Lluis Lluís del poema de Moratín

Admiróse un portugués

de ver que en su tierna infancia

todos los niños en Francia

supiesen hablar francés.

Arte diabólica es,

dijo, torciendo el mostacho,

que para hablar en gabacho

un fidalgo en Portugal

llega a viejo, y lo habla mal,

y aquí lo parla un muchacho.

"Junil pensa que potser hauria d'acostar-se a Verdapell i tranquil·litzar-la, però no li cau gaire bé; des del primer dia la troba aspra i tancada, com si no estigues mai satisfeta de ser allà on és. I a tu, com et troben, els altres, Junil?" (pàg. 129)

"Feia tres anys que era esclau del meu fill. I no us diré com em tractava.

Els grills han callat." (pàg. 144)

Quina manera d'acabar un capítol. És una conversa molt trista i el remat la realça.

"[...]però els dèus, tot sovint, pugnen en favor de qui guanya." (pàg. 245)

Vendrán los sarracenos 

y nos molerán a palos,

porque Dios ayuda a los malos

cuando son más que los buenos.

"No puc escoltar-lo sense saber si vol que l'escolti." (pàg. 173)

Només recullo aquesta frase per indicar el lloc on es parla de tradició oral i fixació escrita. És una reflexió interessant. Molt de l'estil d'allò que explicaven de les fotos i els pobles de l'Àfrica.

"Són catorze, i sent catorze ja ningú no s'estranya que aviat siguin disset." (pàg. 196)

La nova normalitat, les adaptacions que viuen els personatges tot al llarg de la caminada.

"Tots parlen la llengua de tots, i això vol dir que han anat confegint una parla única apedaçada, que els serveix qun parlen a tots, o quan parlen als que no parlen la mateixa llengua." (pàg. 208)

I segueix desenvolupant aquesta idea de koiné i de la funció principal de la llengua.

"--No, no, això no ho explicaré, perquè tinguin ganes de creure'm he d'explicar coses que no han vist mai, ni n'han sentit a parlar. M'he adonat que només m'escolten de debò si els porto cap al desconegut. El que els agrada és la foscor que  a poc a poc es va obrint, sabeu?" (pàg. 227)

"Aquestes carícies no regalades pesaran a la seva mà tot el dia." (pàg. 230)

Encara no hi ha projecte de fer-ne una pel·lícula?

Com qui no vol la cosa, l'autor fa aparèixer temes que, consegüentment amb els protagonistes triats, són defensats amb arguments molt planers, clars i contundents. Així, se'ns parla de la funció de la llengua, de les convencions en les relacions, de política, de religió... No es tant que els temes apareguin a les converses a la vora del foc dels protagonistes, que també, cosa que podria fer que tot semblés forçat, sinó que les actituds, les maneres de fer, els diàlegs... Pertot arreu, es despengen opinions sobre aquests temes que ens fan pensar.

També és destacable el paper del narrador. Hi ha moltes veus. Normalment, veiem les coses des dels ulls de la Junil (no sempre), però l'autor no s'amaga del seu paper de narrador omniscient i ens fa saber (aquesta menera d'interpel·lar el lector l'he trobada força interessant) que ens amaga informació perquè no ens cal (o no ens cal en aquell moment) o els motius pels quals ens diu allò en aquell moment. Fa la impressió que els tens al davant i et va explicant la història.

També parla amb els personatges (pàg. 129)... És una manera de narrar molt interessant.

Joan-Lluís Lluís (2021). Junil a les terres dels bàrbars. Barcelona: Club Editor.