Fragments d'un pergamí malmès pel foc

"El llampec, la intensitat de la seva resplendor, es manifesta a si mateix i alhora posa de manifest la foscor del voltant. Fa visible la nit, de la mateixa manera que el sol descriu el silenci. A ple sol, en la claror blanca del migdia mediterrani, no llampega. El llampec no és perceptible. La seva matriu és la negror dels núvols de tempesta o de la nit. És llavors qjue es revela, que 'diu' foscor. Encén, com si diguéssim, la contrarietat." (pàg. 13)

"Els creadors, els científics, els descobridors, els sobirans de la política i de la guerra forgen el nostre món. No són com nosaltres. D'aquí ve el desfici que tenim per detectar algun defecte en la seva magnitud, per rebaixar-los al nostre nivell insignificant." (pàg. 30)

"D'una manera desconcertant, Mefistòfeles és capaç de combinar la intenció maligna amb una autoconsciència tràgica, amb un record insuportable d'allò angèlic." (pàg. 42)

"Plutó continua sent una presència vaga, encara que sigui només perquè aquest déu de la riquesa es confon eternament --fins i tot en Dant-- amb plutó, déu del món d'ultratomba. D'aquí venen els usos vacil·lants del terme 'plutocràcia'." (pàg. 47)

"A les portes de les cambres de gas, els creients continuaven fent dejuni i murmurant les seves lletanies." (pàg. 59)

"El modus operandi de l'experiència musical, la força vital de la seva inutilitat, el domini incontrolable que pot exercir sobre la nostra ment i sobre el nostre cos continua sent, com la música mateixa, un misteri.
Per què plora Epicarn quan Aríon canta? No hi ha cap resposta bona. Només la certesa que les nostres vides serien d'una pobresa inconcebible si no plorés." (pàg. 70)

George Steiner (2013). Fragments d'un pergamí malmès pel foc (trad. Josefina Caball). Barcelona: Arcàdia.

Us reprodueixo la contracoberta del llibre:
"La troballa (fictícia) d'un pergamí malmès pel foc, a les ruïnes d'una vil·la d'Herculà, convida George Steiner a interpretar el sentit que podria tenir el text original, que alguns atribueixen a Epicarn d'Agra. El llegat d'aquest suposat moralista i retòric del segle II aC es confon amb el que podria ser, pròpiament, uns síntesi dels interessos intel·lectuals i vitals de l'autor d'aquest llibre.

George Steiner reflexiona, tot jugant amb la conjectura, sobre l'eloqüència del silenci (el no dit) en la poesia i la filosofia, les gratificacions de l'amistat, el potencial de l'educació i la raresa del talent, la realitat ontològica del mal, l'omnipotència dels diners, els perills de la religió, la transcendència de la música i la llibertat d'escollir la mort."

Crec que aquest llibre s'ha de tenir a mà i, de tant en tant, llegir-ne un fragment com ho faríem amb un poemari.