Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants

"La nit no es comunica amb el dia: s'hi crema. A l'alba la porten a la foguera. Junt amb la seva gent, els bevedors, els poetes, els amants."

"D'Istambul, li queda una vaga llum, una dolcesa subtil barrejada amb amargura, una música llunyana, formes suaus, plaers rovellats pel temps, el dolor de la violència, de la pèrdua: l'abandó de les mans que la vida no li ha deixat agafar, dels rostres que no acariciarà mai més, dels ponts que encara no ha bastit."

L'autor basteix una novel·la breu amb les poques dades que hi ha sobre la visita de Miquel Àngel a Constantinoble quan el soldà li va encarregar de fer-hi un pont.

Aquests dos fragments són el principi i el final de la novel·la. Entremig, us heu d'imaginar Miquel Àngel (aquell que veia les escultures dins dels blocs de marbre) passejant per Constantinoble, una ciutat oriental, una mena d'aparador dels sentits...

Mathias Enard (2010). Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants. Barcelona: Columna.