Molt de cinema i
música, no sempre directament en els textos, però sí en la construcció.
Si busqueu a Twitter l'etiqueta #BandaSonoraTotVeQueSacaba trobareu
la banda sonora del llibre. Molt interessant!
Molt present el tema
de la mort i de l'envelliment, amb la degeneració corporal que
comporta. Crec que no espatllaré la lectura de ningú si avanço que és el tema central de molts dels textos. Explicat de moltes maneres: incapacitat per fer, per desitjar, per recordar... I narrat amb ironia, amb amargor, objectivament...
Algun text sembla pensat per desengreixar.
El vocabulari i el to de cada personatge són de cada personatge. No sé si m'explico. La veu de l'autor s'hi adapta sense escarafalls i sempre et sembla que estàs sentint qui parla sense que es noti l'esforç que hi ha al darrera per a aconseguir-ho.
No copio fragments
del llibre perquè, sense voler-ho, podria matar els girs de les
narracions. Ara, sí que us puc assegurar que gaudireu de la lectura.
La fotografia de la coberta, que penso que resumeix molt bé aquesta mirada des de gairebé el final que expliquen molts dels textos, és de J. Argentó Raset.
Teresa Amat (2016). Tot ve que s'acaba. Barcelona: Viena
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada