Un inici amb empenta.
"Los perros son la imagen estereotipada de la felicidad y por eso solo pueden representar la lengua materna y no la extranjera, que ignora al individuo con la crueldad de un gato o de un sistema totalitario. Ni un gato ni un idioma extranjero pierden el tiempo con quien no los venera a diario." (pàg. 33-34)
"Ya verás que la transición de una lengua a otra es como un lento viaje nocturno de un pueblo a otro con tan solo una vela para iluminarse. [...] Como si volviera a aprender a agarrar objetos después de haber perdido siete u ocho dedos en una explosión." (pàg. 48)
"--Si escribiese en mi lengua materna --seguía Kosinski--, lo que escribo se volvería particular. Escribo en mi lengua madrastra para que sea universal." (pàg. 66)
"--Vosotros tenéis la mala suerte de nunca haber sido extranjeros --bajó la voz-- y no sabéis que la lengua materna lleva el peso del automatismo y que opara simplificar es necesario el extrañamiento de la lengua. [...] Pero mi inglés es como una amante malhumorada. No puedo dejarlo solo demasiado tiempo. (pàg. 67)
"Tu ya sabes, Przennicki, que en un alengua extranjera uno no puede hacer frases potentes, ni ágiles, ni distinguidas, ni finas, pero ¿quién sabe si esta dieta obligatoria n oresultará buena para la salud?" (pàg. 80)
"La literatura tiene que ser punzante." (pàg. 81)
"Cada libro tiene que ser un peligro." (pàg. 92)
"--¿Por qué la gente espera que los autores contestemos a preguntas? --Abrió la puerta--. Soy un autor porque deseo hacer preguntas. Si tuviera respuestas, sería político." (pàg. 136)
L'acció transcorre en un manicomi belga on hi ha altres pacients amb la mateixa síndrome: la de l'escriptor estranger. al llarg de la novel·la (curta novel·la) van passant per davant del protagonista un bon nombre d'autors europeus que han escrit en altres llengües i que es presenten de manera sorprenent explotant alguna anècdota (o costum) que se'ls coneix i aprofiten per donar alguns consells al protagonista.
Aquest fil argumental permet a l'autora la repetició de frases i estructures que remarquen el ritme rutinari de la vida en aquesta institució. A més, el fet de situar l'acció en un manicomi li permet estirar les astracanades fisn al límit perquè les teràpies de xoc (injecció de calmants i camises de força) remeten la tensió a zero immediatament.
A banda de riure molt, he vista reforçada l'opinió que tinc sobre la psicologia i la psiquiatria: teràpies estandarditzades amb noms sonors que tenen poc (o gens) en compte les característiques dels pacients que les han de rebre. El col·lectiu dels escriptor tampoc no surt massa ben parat... Però tot és de per riure...
Segur que la cosa de la psicologia i al psiquiatria ha canviat molt. Que em perdonin els afectats, però és una opinió que tinc molt endins i no és gens fàcil de fer-me-la canviar.
No he entès el títol del llibre. Pensava robar-me alguna cosa sobre reescriptura (no havia mirat res de l'argument) o de alguna cosa feta a partir d'altres (una mena de Les voleurs de beauté de Bruckner), però no. L'escena més semblant és que el protagonista escriu sobre uns fulls de diari... No crec que el títol vingui d'aquí.
Aleksandra Lun (2015). Los palimpsestos. Barcelona: Minúscula.
_________________________________________
*No he accentuat les consonants ni he fet la ela "xunga" polonesa per no haver de buscar els símbols en la taula d'ascii.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada