La dona d'en Martin Guerre

M’ha quedat la mateixa impressió, més o menys, que en acabar de llegir Victus: una historia molt per fer-ne una pel·lícula, però no la tornaria a llegir, tot i que l'he llegida amb molt d'interès i plaer.

L’argument és molt interessant, la protagonista em va semblar ben retratada, se la veu canviar al llarg de l’obra, tot i que de vegades s’intueix més que es llegeix (els empleats de la casa no se la creuen com a senyora cap al final).

No sé endevinar la tasca de l’autora com a novel·lista. Sí que veig que ha recuperat la informació del cas molt detalladament (i això té molt de mèrit), però no sé veure on ha esmerçat la feina. I, repeteixo, està molt ben escrit; l’atmosfera angoixant prèvia al desenllaç està molt ben aconseguida.

No entenc tampoc perquè ha canviat d’ubicació la història. Sobre tot perquè en començar ja diu que ho ha fet i ens indica quina era la ubicació original.

Potser vaig arribar al llibre amb moltes expectatives. No sé perquè feia anys que volia llegir-lo. No sé trobar cap raó objectiva que expliqui aquest desig, però el cert és que en obrir el llibre vaig notar com que feia una cosa que havia retardat molt de temps.

Per cert, i rebento si no ho dic. Tot els llibres de la col·lecció El cercle de Viena són molt elegants i estan molt ben editats. Es fan molt fàcils de llegir. La pinta de la col·lecció (aspecte, elecció d'autors) em recorda els clàssics moderns d'Edhasa (que en pau descansi), tot i que amb més "caché": això no són llibres de butxaca!

Janet Lewis (2014). La dona d'en Martin Guerre (trad. Marta Pera Cucurell). Barcelona: Viena