El Nadal d'un nen a Gal·les

La traducció és impressionant, una feina que, tot i que no es nota gens, ha hagut de ser molt complicada. La musicalitat ("eufonia", he llegit en algun lloc) de Thomas està molt ben recollida i trobo que és un encert haver fet una edició bilingüe del text. Això permet comprovar que el text no ha perdut musicalitat: si no domines prou l'anglès, llegeixes l'original després d'haver-ne llegit la traducció i, així, no t'has de preocupar més que de les paraules, de deixar-te portar pel ritme que l'autor vol que tinguis en llegir-les. Quin vocabulari...

Les il·lustracions són molt encertades, acompanyen molt bé el text.

Tot plegat és molt "tendre" (la ràbia que em fa utilitzar aquest adjectiu, però no en trobo cap altre ara mateix), irònic, juganer. Records, jocs de paraules, jocs, mirades de nen sobre la vida dels grans, pors i la manera infantil de combatre-les... Ah, i l'hipopòtam que citen a la contra!

No és un llibre per llegir-lo. És un llibre per deixar-se endur per les paraules. No sé perquè encara no l'han publicat en format audiollibre!

Thomas va escriure guions de ràdio. Ja deu ser això. Recordo haver llegit "Sota el bosc lacti" i quedar al·lucinat amb el ritme de les rèpliques i una mica frustrat per ser incapaç de seguir-ne la trama, fins que (ara no recordo quan, però ja fa molt de temps) vaig veure l'obra representada (una lectura teatralitzada?) al Convent de Sant Agustí i, de cop i volta, tot llum!

Revisant el programa d'aquella representació he vist que el darrer consell que Dylan Thomas va donar als actors el dia de l'estrena de l'obra (a la dècada dels cinquanta) va ser "Estimeu les paraules!". Doncs penso que va d'això

Un fragment una mica triat a l'atzar perquè veieu què vull dir quan parlo de ritme i com de bé reprodueix la mirada del nen en la narració.

"Alguns, no gaires, homes corpulents s'havien tret el coll de la camisa, els oncles habitualment, i seien a les saletes tot assaborint els nous havans, que sostenien assenyadament amb el braç estirat, per dur-se'ls un altre cop a la boca i estossegar, i tornar-los a contemplar des de lluny com si n'esperessin l'explosió; i algunes, tampoc no gaires, tietes esprimatxades, que feien nosa a la cuina, i gairebé a tot arreu, seien al cairell mateix de les cadires, tocades i posades, i fràgils, temeroses de trencar-se com tasses i platets descolorits." (pàg. 26)


Dylan Thomas (2008). El Nadal d'un nen a Gal·les (trad. F. Parcerisas, il·lustracions, Pep Montserrat). Barcelona: Viena