Tres filles tornen a la granja de la família al nord de Michigan per l'època de la collita de cireres. Mentre recullen cireres, demanen a la mare que els expliqui la història d'amor que va tenir de jove amb en Peter Duke, actualment una gran estrella del cinema, amb qui va compartir escenari de jove al teatre de Tom Lake.
Molt teatral tot plegat, molt "txèkhov". Molt curiós el paper del pare en tot plegat.
Amor de joventut (recordat molt de temps després; per tant, intensament viscut), amor de maduresa, la vida de les filles que es desgrana al mateix temps que la mare explica. Implicacions inesperades... Alguna decisió de la mare sobre què explicar del relat ens porta a pensar en la fiabilitat de la memòria (però aixo són dèries meves).
La felicitat en una arcàdia rural (ha quedat una mica pretensiós, però ja ve a ser aixó).
Ann Patchett (2023). Tom Lake (trad. Míriam Cano). Barcelona: Proa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada