Quan comences a llegir Perla, pots tenir la impressió que trobaràs un altre llibre autobiogràfic (o pretesament autobiogràfic, autoficció?) que relatarà la infància i adolencència fotuda d'una nena que creix amb molts problemes. Si no caus en aquest parany, trobaràs un manual sobre el dol. Brutal. Tot gira al voltant de morts (o desaparicions no queda clar) sobtades i de la manera d'afrontar-les. I de la impossibilitat de superar-les.
Sona cru i una mica desesperançat, però la novel·la ens ho presenta així, i magistralment.
El text demana calma.
En algun lloc he llegit que la novel·la és una relectura del text medieval Pearl. No he trobat el text enlloc, però pels comentaris que n'he llegit, ja té sentit (la protagonista i sa mare en recitaven fragments de cor).
El més il·lustratiu que he trobat sobre el poema medieva és aquest programa de ràdio: Històries trobades de Catalunya Música.
Siân Hughes (2024). Perla (trad. Ana Crespo). Barcelona: Sajalín Editores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada