No tenia por de la mort. Només els adults, tan arrelats a la terra viva, temen l'estrebada d'una mort sobtada i injusta. L'infant i l'ancià floten sense lligadures a la superfície de l'existència i l'abandonen sense patiment.
"On aurait dit qu'il avait à coeur de perpétuer la tradition biblique qui dresse l'un contre l'autre, l'agricultor sédentaire Caïn contre le pasteur nomade Abel, et qui interdit de mêler dens la même étoffe le lin, produit végétal,et la laine d'origine animal." (pàg. 14)
Semblava que volia perpetuar la tradició bíblica de confrontament, la que enfronta l'agricultor sedentari, Caín, amb el pastor nòmada, Abel, i prohibeix de mesclar lli, d'origen vegetal, i llana, d'origen animal, en un mateix teixit.
"Elle n'avait jamais vu de nègres, et observait, fascinée, ces peaux, ces visages, ces accoutrements. Elle admirait la complications des coiffures, la petitese des oreilles, le contraste heureux que faisaient leurs bijoux et leurs vêtements multicolores sur leur corps sculpté dans l'ébène." (pàg. 63)
No havia vist mai cap negre i observava, fascinada, aquelles pells, aquelles cares, aquells guarniments. Admirava la complicació dels pentinats, la petitesa de les orelles, el contrast feliç de les joies i les vestimentes multicolors sobre els cossos esculpits en eben.
"Mais après sa rencontre avec Serpent d'Airain, Éléazar se demandait si Yahweh n'avait pas tué Moïse tout simplement en lui dévoilant sa face. Ne lui avait-il pas dit sur le Sinaï : Non tu ne verras pas ma face, car un homme ne peut voir la face de Dieu et continuer a vivre." (pàg. 100)
Però després de la trobada amb Serp d'Aram, Eleàzar sospitava que Jahvè havia mort Moisès simplement mostrant-li el rostre. Que potser no li havia dit al Sinaí: No em veuràs el rostre, perquè un home no pot veure el rostre de Déu i continuar viu?
La font i l'esbarzer, viure (alimentar-se, cobrir les necessitats materials) o obeir la voluntat de Déu. El dilema de Moisès en sortir d'Egipte cap a Canà i d'Eleàzar camí de Califòrnia.
Una visió nova de les aventures de l'Oest. Bé, no nova del tot, que la cosa bíblica de les caravanes, dels enfrontaments entre ramaders i agricultors ja s'ha explotat fins a l'infinit en la història del cinema, però la capacitat de Tournier per novel·lar episodis clàssics (aquí l'Èxode, a Vendredi ou les limbes du Pacifique, la història de Robinson) i treure'ls suc filosòfic o modificar-los al seu gust per explicar-nos qualsevol cosa és extraordinària. Potser viure en una rectoria rural li ha facilitat aquesta mena de feina...
El paral·lelisme entre aquesta història i el llibre de l'Èxode és evident des del començament, però si se'ns ha escapat, l'autor hi dedica unes quantes pàgines (riu, desert, 40 dies de travessa de l'Oceà, cedir als idòlatres...). I, en aquest sentit, el final del llibre ja és de traca
Molt ben explotat el contrast entre la Irlanda natal ("la verda Erin"), aigua, verd, boira, pluja, i el desert, tot sec, sempre igual, amb perills desconeguts.
L'obediència als designis de Déu... Obrir la Bíblia a l'atzar i trobar el que Déu ens demana... Una mica "boirós".
Un detall que m'ha cridat l'atenció: la petitesa de les orelles dels negres (aka, persones de color). Després de llegir-ho m'ha semblat que sí, que deu ser cert.
Michel Tournier (1996). Éléazar ou La Source et le Buisson. París: Gallimard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada