Els pagesos (2)

"Tot això són vulgaritats. Les vulgaritats, però, existeixen, pesen. En aquest país de xerrameca i d’incoherència, gairebé tothom tendeix a creure que les solucions estan en el pensament més que en la realitat de les coses mateixes. És de les vulgaritats que neix el criteri." (pàg. 127)

"Tothom parla avui de la crisi moral que travessem. Es parla avui de la crisi com si fos una cosa voluntària i deliberada, com si un bon dia la gent hagués decidit emprendre el camí de la mala vida. No. Aquesta crisi és la conseqüència de la inestabilitat monetària, de la inflació monetària. La moral pràctica de cada moment ha tingut sempre una relació directa amb el mecanisme de la moneda."(pàg. 129)
No us sembla escrit fa una estona?

"Les nostres personalitats més remarcables fan l’efecte de pagesos que sense deixar d’ésser-ho han sabut vèncer la desfibració del país, la petitesa provincial, les comoditats de la mediocritat i els plaers de l’energumenisme. Les personalitats, en canvi, més negatives fan l’efecte sempre de pagesos en estat primigeni." (pàg. 131)

"La quinta essència de l’esperit provincià consisteix en una irrefrenable tendència a admirar les coses mediocres, ínfimes, negligibles per raons tòpiques, per seguir el corrent. L’esperit provincià implica la pèrdua del propi i personal discerniment. Contra la dolçor letàrgica d’aquesta mandra infecta, m’agrada la gent de criteri contrastat, de magnífica indiferència. Allò que diem en el meu país:
—Qui tingui més que sopi dos cops…
Em sembla una posició excel·lent.
Cada dia es fa més difícil, però, de trobar gent així. Cada dia pesa més la presència de mendicants ben vestits, d’aspirants a paràsits i de paràsits en exercici, d’aduladors benpensants i discrets." (pàg. 131-132)

"Fer el pagès no vol pas dir, en la nostra llengua, solament, fer el babau per passar per llest; vol dir, també, fer el llest per aparentar una normalitat acostada a la badoqueria. La cosa és, doncs, passablement complexa." (pàg. 132)

En aquest país, on hi ha escrita, en l’època del naturalisme, tanta literatura rural, no s’ocorregué a penes a ningú que poguessin existir pagesos específics, reals, de carn i ossos." (pàg. 151)

"La valoració del paisatge per raons merament estètiques està reduïda a minories numèricament escasses, molt petites, generalment parasitàries, improductives." (pàg. 152)

"Malgrat la gran pobresa d’algunes de les nostres zones rurals, no vaig trobar mai, abans de la revolució i de la guerra civil, en els ambients de la prostitució rutinària del país, una sola dona nascuda en alguna de les masies del país. Examinant el fet com el fenomen d’una classe, té una gran categoria i psicològicament és un fenomen clau, importantíssim." (pàg. 153)
Que les fulles de l'estil no ens tapin el bosc de la constatació empírica de l'afirmació...

"Atès que la prosperitat és un gran element, en aquest país, per a comprendre els misteris de la teologia, assisteixen als oficis i als sermons, i els agraden si són eloqüents i arravatats. Després van a prendre el vermut amb olives." (pàg. 158)

"El diner només s’estima quan es coneix el gust que té. Llavors es converteix en una disciplina que aclareix el cap i tranquil·litza els sentits. El diner s’estima en proporció del que es posseeix. Com més se’n té més s’estima i menys se’n gasta. Per això els rics solen ésser cada dia més rics i els pobres cada dia —indefectiblement— més pobres." (pàg. 158-159)

"Aquests dos personatges representen, sumats, almenys noranta anys de vida en sòrdides pensions familiars i cases de dispeses, menjant coses molt viatjades, espolvorejades de safrà, pebre bo i altres productes groguencs i fatídics." (pàg. 159)
Parla de dos venedors, d'aquells que van pels pobles amb el mostrari a la maleta, però "menjant coses molt viatjades" i "altres productes groguencs i fatídics" no té desperdici.

"El que s’assembla més a un pobre és un avariciós, perquè l’avariciós no és més que l’home que representa el paper de pobre. El pobre-pobre és generalment —dintre de les seves possibilitats— pròdig i maforadat. És per això que precisament és pobre. Per a ésser un avariciós autèntic, la primera condició és tenir algun quartet." (pàg. 160)
Què me'n dieu de "maforadat"?

"Per a crear conjunts entendridors no hi ha com una llum tèbia." (pàg. 162)

"Les pageses —que saben, com ningú, la importància del matrimoni, que l’inventaren, que viuen per casar-se, que comprenen que no hi ha casa de pagès que pugui mantenir-se sense l’existència d’una parella establerta sobre relacions pacífiques—, les pageses conserven la blancor de la seva pell perquè aquest és el gust dels homes del seu ram. Quan hom viu a la intempèrie, i es comprèn la grollera destrucció permanent de la naturalesa, el menys que es pot demanar és una cuixa blanca i fina." (pàg. 166)

"El dia és honorable, dóna prestància, i la llengua alemanya té una frase feta segons la qual el matí té gust d’or. La nit, en canvi, és mísera i trista, com la filosofia." (pàg. 172)

"No hi ha com l’aire lliure per a no pensar, per a no fer res. L’aire lliure és el plaer, la distracció, la curiositat, la varietat —el plaer dels ulls, que és el més gran que existeix. A l’aire lliure ni tan sols se somnia; no es fa res." (pàg. 179)

"Fa anys, decennis, segles, que el ploricó es produeix en aquest país, no pas quan les desgràcies es podrien evitar, sinó després, quan no hi ha res a fer. És un país bonic —extraordinari." (pàg. 198)

"El seu aprenent, Miquelet Cals, era un jove d’una vintena d’anys, petit i corpulent, rosat de cara, amb un bon pàmpol molsut d’orella, dentadura blanca i dos sacsons a la barba d’un canongisme perfecte." (pàg. 202)
La papada de canonge elevada a categoria...

Josep Pla (1952). Els pagesos