Reparar els vius

"[...] mar, que a aquesta hora no és res més que soroll, encara, soroll i negror." (pàg. 11)

"Té vint anys quan marxa de la granja familiar, una finca normanda i senyorial que mes endavant recuperaran la seva germana i el seu cunyat. S'han acabat el bus escolar i el fang al pati, l'olor de fenc mullat, el mugit aïllat d'una vaca lletera que demana que la munyin i la barrera d'àlbers atapeïts sobre un talús herbós; ara viu en un estudi minúscul que li lloguen els pares al centre de Rouen, radiador elèctric i sofàs-llit, porta una Honda 500 de 1971, ha començat a estudiar infermeria, li agraden les noies, li agraden els nois, no ho sap, i un anit..." (pàg. 66)

Així són les definicions del llibre. Les dues menes: l'una amb metàfores, sinècdoques..., que, moltes vegades, t'obliga a repassar el paràgraf i l'altra, tallant, amb frases breus, sense lligam aparent. Auqest paràgraf deixa veure dos fils que no aprofitarà, cosa estranya...

"Llavors no haurà mort inútilment, oi' en Sean s'apuja el coll de la parca i el mira [al metge que li planteja que poden donar els òrgans del seu fill que acaba de morir], tot això ja ho sabem, que els trasplantaments salven la vida de persones, que la mort d'una persona pot donar la vida a una altra, però per a nosaltres és en Simon, és el nostre fill,ho pot entendre?" (pàg. 118-119)

Que ben retratada que està la tensió del moment, en cada moment,.Memorable l'escena de surf que obre el llibre: l'acabes exhaust. A banda de les descripcions carregades d'adjectius o de trops, alguns personatges en els descriu a partir de que diuen i com ho diuen.

Què se'n farà de l'amor de la Juliette quan el cor d'en Simon torni a bategar dins d'un cos desconegut, què se'n farà de tot allò que omplia aquest cor, dels seus afectes lentament dipositats en estrats des del primer dia..." (pàg. 180)

"D'una puça armava un cavall." (pàg. 206)

M'ha fet gràcia l'expressió i m'agradaria saber com era originalment...

"[...] un exterior perdut --aquest perímetre d'asfalt des d'on se sent el mar--, u interior mòbil i comfortable --el taxi--, un exterior glaçat --l'aparcament de l'hospital--,un interior on coneixen els codis --el servei de cirurgia." (pàg. 213)

"Aquest caixó matrioixca que conté la bossa de seguretat de plàstic transparent que conté el bocal especial que conté el cor d'en Simon Limbres, que conté ni més ni menys que la vida mateixa, una potencialitat de vida, i que al cap de cinc minuts s'enlairà per l'espai." (pàg. 225)

El ritme! Un ritme acceleradíssim que aconsegueix paradoxalment, inflant les frases d'imatges, de vegades xocants en el context, amb un excés d'adjectius, amb figures, de vegades, complicades d'interpretar.

Molt intensa ha hagut de ser la tasca de documentació i (pel meu gust), lamentablement, ho demostra desplegant davant dels nostres ulls unes descripcions minucioses farcides de vocabulari tècnic, del qual, de vegades, n'explica el significat amb unes acotacions al costat de paraules, sovint, òbvies.

Molt interessant la manera de fer entrar els personatges en la història. La fa avançar i, quan una escena necessita un personatge que no coneixem, retrocedeix el que li cal per presentar-lo i, després, continuar avançant. És com si les escenes fossin peces de paper en les quals ha deixat la solapa per a enganxar-les.

Maylis de Kerangal (2015). Reparar els vius (trad. Jordi Martín Lloert). Barclona: Angle.