Escandall

Uf! És molt difícil triar fragments d'aquest llibre..., i també parlar-ne. Faré el que pugui. L'autor s'ha despullat molt, ens ha retratat el seu patiment; i tot i que ho ha fet amb una forma preciosa, el veus, el notes.

És un gust (i pot semblar contradictori) llegir aquest llibre. És molt íntim, com per llegir-lo en veu baixa i de nit... No sé si és un llibre per tenir a l'abast de la mà, com altres llibres de poesia. Sí penso que cal tenir-lo localitzable per rellegir-lo de tant en tant.

No puc, no seria just, fer un recull de frases, com faig normalment, i comentar-ne unes quantes. Pertot veus l'autor explicant-se (i explicant-te) i ho volia remarcar.

Us puc explicar que em va recomanar llegir-lo la Laura Borràs per un comentari sobre una malaltia en la família. "T'anirà bé llegir-lo". I m'ha anat molt bé. M'ha servit per poder llegir sentiments que no sabia explicar. No és una lectura fàcil. Si no estàs en el tema (alzheimer), potser costa una mica menys.

Frases com "no hi ha futur quan no tens passat" o "Sé que vius en un laberint, que modifica a diari el recorregut dels teus propis passadissos, esborrant-hi cadascun dels referents. Voldria oferir-te un fil d'Ariadna que et guiés cap a dintre teu" (no en vull posar més, ja he dit que costa triar...) s'han de llegir a poc a poc i diverses vegades mirant de desfer el nus de la gola.

L'alzheimer és una malaltia de tot un entorn, no només del malalt, i calen llibres com aquest per a poder-se-la explicar i per poder-te explicar el teu paper en el repartiment.

A més de tot el que comporta, podem reflexionar també sobre com l'alzheimer dels pares fa morir una part de la història dels fills. La frase també me la va dir la Laura i l'he anada corroborant.


Joan-Elies Adell (2014). Escandall. Barcelona: Meteora