Important. Hi ha gent que sembla que se n'oblidi, que no ho tingui en compte i n'hi ha que s'ho agafen per la banda tremenda com una cosa que no té remei ni es pot modificar de cap manera.
"Una menjadora de pecats [...].
Al món hi ha persones qu ees mengen els pecats dels altres, i això és el que la Janice va fer tota la vida, començant pel seu pare i la madrastra i després amb el proefssor aquell fastigós, que, si fos ara i fes el mateix, el denunciarien i el farien fora de la feina, i desprñes amb el boig de l'Olive amb quei es va embolicar després de deixar la universitat. No deixava de menjar-se els pecats dels altres." (pàg. 100-101)
Un concepte que tornarà a aparèixer al llarg del llibre. El defineix un dels pesonatges, una senyora gran i sol que explica històries. Fa gràcia que les conclusions més interessants de les històries les tregui algú com ella (Ii passarà més cops) sense estudis quan els protagonistes són dos intel·lectuals. També rserà ella, cap al final, la que ens expliqui què hem d'entendre del llibre...
Se m'ha fet una mica canssat la insistència en les obvietats i en la importància de parlar, d'explicar històries per combatre la soledat. El text ja ens ho mostra i, potser, cal confiar una mica més en els lectors.
M'ha semblat que hi ha algun problema d'edició: noms que es confonen i alguna explicació que no quadra massa amb l'entorn...
Elizabeth Strout (2025). Explica-m'ho tot (trad. Núria Busquet Molins). Barcelona: Edicions de 1984.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada