diumenge, 10 d’abril del 2022

24 contes

El Vanka, el tercer conte del recull escrit en 1886 comença dient que el protagonista, "[...] un nen de nou anys que feia tres mesos havien deixat a càrrec del sabater Aliakhin perquè aprengués l'ofici, [...]" escriu, d'amagat,una carta al seu avi (és orfe). 1886! No és de família bona i escriu una carta...

"Sota aquella obediència i aquella resignació s'amagava l'astúcia més jesuítica." (pàg. 18)

En el conte "La Verotxka" ella es declara... Hi ha tantes coses modernes en aquests textos...

L'arrencada de "La bona fortuna" podria ser un text que explica un quadre a persones invidents. Fins que comença la conversa, tenim dues planes descriptives precioses.

"El vell parlava engrescat, com si s'estiguñes sincerant amb els altres dos. No estava avesat a xerrar tant, n tant de pressa, per aixó feia veu de nas, quequejava i, notant-se, aquest parlar defectuós, mirava d'embellir-lo amb gestos del cap, de les mans i de les espatlles seques;" (pàg. 46)

"Va passar el primer oreig de la matinada corrent pel camí, sense fer soroll, bellugant amb cura les fulles de la lleteresa i les tiges brunes, seques, de les bardisses de l'any passat." (pàg. 48)

"De mia en mica, però, l'oficial gegantí [no volia ballar i no es movia deixant que la noia voleiés al seu voltant] es va deixar endur; s'animava, perdia la paciència i, cendint a l'encís, enardint-se, ja es movia leuger, rejovenit, i ella noés bellugava una mica les espatlles i tenia una mirada astuta, com si ara la reina fos ella i ell l'esclau, i en aquells moments li semblava que els mirava la sala sencera, que tothom es fonia dadmiració i enveja." (pàg. 216)

Aquesta lluita pel domini del ball està retratada amb efecte mirall: ella acaba com ell ha començat.

"Ho venc al preu que ho he comprat." (pàg. 298)

No havia sentit mai aquesta expressió per dir que repeteix les coses tal com les ha sentides.

"El més important, el pitjor de tot, és que ja no tenia cap opinió. Veia els objectes al seu voltant, i entenia tot el que passava, però no podia fer-se una opinió de res i no sabia de què parlar. I que n'és, de terrible, no tenir opinions!" (pàg. 396

"Videta", quin conte més trist... El fragment anterior dona una idea de la grisor del que s'hi explica. La Videta, mentre viu en parella, té les opinions de la seva parella; quan es queda sola, es panseix. Deixa un regust molt agre aquesta història.

"Això que deien ja se li havia ocorregut altres vegades, però era un pensament que li quedava arraconat entre la resta, llampurnant tímidament, com un llumet enmig de la boira, al lluny." (pàg. 421)


No sé perquè en diuen contes si són narracions curtes, algunes no tan curtes perquè diversos contes són una sola peça. Mai no hi ha girs sorprenents ni res que et demani col·laboració i et transporti a un lloc que semblava insospitat. Tots els textos flueixen suaument, s'entretenen a pintar situacions quotidianes i retraten meravellosament bé l'estat d'espetrit dels protagonistes (i de la resta de personatges que hi apareixen); és ben cert el que diu la contra que tothom té lloc en els textos de Txékhov.


Anton Txékhov (2021). 24 contes (tria i traducció, Arnau Barios). Barcelona: Club editor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada