"LA QUIMERA
Doncs jo sóc alegre i lleugera! Desvelo als homes perspectives meravelloses, amb paradisos als núvols i felicitats llunyanes. Els vesso en l'ànima les rauxes eternes, projectes de benaurança, plans de futur, somnis de glòria, promeses d'amor i decisions virtuoses.Engresco els homes en viatges arriscats i en grans empreses. He cisellat amb les potes els prodigis de l'arquitectura. He estat jo, qui ha penjat les campanes a la tomba de Porsenna i qui ha voltat amb un mur d'orliac els molls de l'Atlàntida.
Busco sempre perfums nous, flors més ufanes, plaers desconeguts. Si mai veig, allà on sigui, un home de tarannà assenyat, m'hi tiro damunt i l'escanyo." (pàg. 228)
Les primeres pàgines del llibre em tenien atordit. "Aquest home havia pres alguna cosa forta mentre redactava això" pensava, però en veure que va escriure aquest llibre al llarg de trenta anys en diverses etapes, vaig desestimar l'explicació. Certament, com diu la contra de l'edició que tinc, aquest deu ser el llibre de la seva vida. És molt fort. Em recorda el que explicava Miró de com passava gana per poder tenir visions, sense haver-se de drogar, i pintar-les. Les temptacions, que hi són i ben ordenades (pecats capitals, deus de les diverses religions politeistes de la història, el dimoni, la pròpia racionalitat...) es presenten com visions provocades per la gana, d'altra banda pròpia d'un anacoreta.
La manera d'enllaçar les aparicions és sorprenent i també és sorprenent, i molt, el vocabulari (un "artefacte lèxic", crec que diu en algun moment el pròleg). És humiliant la documentació utilitzada per Flauvert per elaborar el llibre i sorprenent el glossari final.
Si quan comences la lectura estàs molt i molt llegit en religions antigues encara deus gaudir-la més, però deixant-se portar pel ritme de la prosa, fas una lectura més fàcil i molt agradable.
Ara m'hi posaré amb el glossari que em té al·lucinat!
Gustave Flauvert (1995). Les temptacions de sant Antoni (trad. Jordi Llovet ). Barcelona: Proa.
El quadre que el va inspirar. Les temptacions de sant Antoni de Hieronymus Bosch (1550-10). La mena d'ocell amb un embut al cap de la part inferior esquerra és la il·lustració de portada de l'edició de Proa.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada