dimarts, 21 de gener del 2020

El rei Lear


Bufó:
"Fixeu-vos-hi bé, oncle.
Tingues més d'alló que ensenyis,
parla menys del que coneguis,
empresta menys del que tinguis,
vés a cavall, més que a peu,
escolta més del que et creguis,
deixa les dones i el beure,
queda't dintre a casa teva,
i, si ho fas així, tindràs
molt més del que imagines."
(pàg. 45-46)

Bufó:
"Que no us hauríeu d'haver fet vell abans d'haver-vos fet savi." (pàg. 57)

Osvald:
 "Per qui m'has pres?"
Kent:
"Per un canalla, un brètol, per un que no menja sinó escorrialles, per un truà miserable, orgullós, superficial, de tres mudes de roba [als criats se'ls donava tres vestits cada anys. N de T], de cent lliures [James I havia concedit als pobres la possibilitat de fer-se cavallers per cent lliures. N de T], de porques mitges d'estam; per un gallina de fetge esblaimat, per un estalviabaralles, per un fill de puta, per un brètol miramiralls, llepaculs i melindrós; per un esclau que només ha heretat un bagul, per un que, per fer mèrits, faria comerç amb les putes. I no ets més que una barreja de canalla, captaire, covard, arlot, i fill i hereu d'una gossa bastarda; un que atonyinaré fins que lladri clamorosament, si em nega la més petita síl·laba de tots els títols que li he donat." (pàg. 65)

Bonica rastellera d'insults. No és massa poètic però m'ha arribat al cor... Quin ritme!

Lear
"Si no doneu a la naturalesa més del que la naturalesa necessita, la vida humana és tan barata com la vida de les bèsties." (pàg. 83)

Edgard (el fill desheretat de Gloucester):
"Ah, món, món, món! Si les teves estranyes mutacions no et fessin odiós, seria dur de fer-se vell." (pàg. 115)

Gloucester (després que li arrenquin els ulls):
"Ja no em queda camí, i en conseqüència no necessito els ulls. Quan els tenia, em vaig entrebancar. Quan tenim els mitjans, sovint ens tornem massa refiats, quan no en tenim, en canvi, en traiem avantatges." (pàg. 116)

Gloucester:
"És el flagell dels temps que els folls guiïn els cecs." (pàg. 117)

Albany (el marit d'una de les filles de Lear, el que no intervé quan enceguen Gloucester):
"La saviesa i la bondat semblen abjectes als abjectes [...]. Si el cel no fa baixar ràpidament els esperits visibles que castiguin aquesta vil ofensa, aleshores els homes, entre ells mateixos es devoraran, com els monstres del mar." (pàg. 120)

Cavaller (explica la reacció de la filla deshereatada de Lear quan li expliquen que el seu pare ha embogit):
"Aquell somriure alegre que jugava als seus llavis semblava que volia desconèixer quins hostes habitaven els seus ulls, hostes que se n'anaven com si fossin perles que s'han desprès de diamants. En fi: La tristesa seria una raresa molt estimada si pogués en tots nosaltres adornar-se d'aquella forma." (pàg. 124)

Lear:
"[...] Posa't ulleres, fes com el polític canallesc, que fa veure que veu les coses que no veu." (pàg. 135)

Gloucester (assabentat de l'allau de morts --i encara en queden):
"El Rei s'ha tornat boig. Que fort és el meu seny per fer-me aguantar dret i sentir clarament els meus dolors! Tant de bo fos dement per tenir els pensaments lluny de les penes, així els dolors, enduts pel fals imaginar, perdrien el coneixement de si mateixos." (pàg. 139)

Edmund (fa veure que és bona persona...):
"Ara suem i ens raja sang; hi ha amics que han perdut els amics; els judicis més justos resulten maleïts amb la ira calenta dels que han sentit el rigor del combat." (pàg. 152)

William Shakespeare (1988). El Rei Lear (trad. Salvador Oliva). Barcelona: TV3 - Vicens Vives.

I no us explico res del final... Us deixo una pregunta per quan el llegiu: Tenia Shakespeare arrels valencianes? Perquè si no, no s'explica la mascletà que va muntar per tancar aquesta tragèdia.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada