El tallador de canyes

"Notant la lleugeresa que em transmetia, vaig pensar que, encara que no sárribi a dominar tècnicament, el cultiu d'una art no és de cap manera una pèrdua de temps si serveix per a adquirir una lleugeresa com la d'aquell home." (pàg. 36)

I ja no poso cap citació més del llibre. És molt oriental. T'embolcalla, t'acarona, et transporta...

És un cant a les sensacions. Només sensacions. Sembla que no vulgui entrar més en el lector. Evidentment que fa pensar. La relació que s'hi explica és tan diferent que t'obliga a pensar.

L'estructura és com de nines russes. El primer embolcall és el passeig d'un home erudit (recita de memòria poemes clàssics japonesos) que té temps per anar a veure la lluna plena lluny de casa pel pur plaer de veure-la. Algú li explica una mica la seva història que enllaça amb una altra que retorna a la segona i el llibre acaba amb el primer protagonista un altre cop sol.

És una lectura breu que es fa encara més curta.

I l'edició... Que bé que fan els llibres del Cercle de Viena. Tant la tria com la cosa material. Un detall, el colofó és com la continuació del llibre:

La primera edició de

EL TALLADOR DE CANYES

de Junichirô Tanizaki,

es va acabar d'imprimir

l'endemà del primer pleniluni

de la tardor del

2015

Pot semblar una tonteria, però és pensar en el lector.




Junichirô Tanizaki (2015). El tallador de canyes (trad. Albert Nolla). Barcelona: Viena.