Amèrica

"I es posà a tocar la seva cançó de soldats preferida. Tan lentament que el deler tot just despertat de l'oïdor s'estiregarssava cap a la nota seüent, que en Karl retenia i nomes amb penes i treballs deixava anar. En realitat passava que, a cada cançó, primer havia de uscar amb els ulls les tecles necessàries, però és que, a més, sentia néixer dintre seu una cançó que, més enllà del final de la cançó que interpretava, cercava un altre final i no el trobava." (pàg. 71)

També pot ser molt cruel en les descripcions.


"Encara hi circulaven cotxes, si bé no tots seguits; s'acostaven que no te n'adonaves i passaven més rabents que de dia; amb els raigs blancs dels fanals palpaven el terra de la carretera, ravessaven la zona il·luminada de l'hotel i els seus llums empal·lisien; després, s'allunyaven fent llum dins la foscor que s'obria davant seu." (pàg. 94)


"Li van venir ganes de veure una cursa de cavalls un dia. A Europa, de petit, una vegada l'havien portat a una cursa, però només recordava que la mare l'havia fet passar per entremig d'una munió de gent que no es volia decantar. De fet, doncs, no havia vist mai cap cursa." (pàg. 207)


"Era un matí fresc, als coredors bufava un aire fred com de soterrani" (pàg. 227)



No acabo d'entendre perquè es publiquen coses sense acabar. Ja sé que Kafka va demanar de destruir tots els seus manuscrits i, per sort, el seu editor no en va fer cas, però "Amerika" està sense acabar i és molt evident. Li falta un bull. Algun enllaç entre capítols grinyola i algun personatge sembla aparegut de cop i volta. No ho sé. Arrenca com una novel·la senzilla del segle xix i només començar ja apareixen situacions complicades en les quals el protagonista s'hi veu embolicat, com sense voler, empès per les circumstàncies. En la primera, sorprenentment, surt ben parat, però és l'excepció: de la resta d'atzucacs que presenta la novel·la (i que no són pocs) Karl en sortirà escaldat.

Sobta (almenys a mi) l'admiració per Amèrica que es desprèn de la lectura. Amèrica com la terra promesa on tothom pot triomfar i cadascú val segons el seu treball. Una mica naïf.

A la novel·la, hi ha tocs d'humor, situacions kafkianes (que no copio per no aixafar la lectura a ningú). Poques relacions quallen i resulten beneficioses per al protagonista, tot i que s'hi esforça perquè ho siguin. En general, tot i que de vegades se'n riu, el tracta molt bé.


Franz Kafka (1989). Amèrica (trad. Joan Fontcuberta). Barcelona: Proa.