El que s'entenia en el diàleg, fa una volteta més i li trobes un altre sentit quan llegeixes les cartes i una altra volteta amb el diari i es remata en la carta pòstuma. Fa gràcia la construcció tan fragmentada.
De vegades sembla que algunes rèpliques de l'home gran són a punt de caure en un coelhisme brutal, però no hi arriba mai. La conversa sembla una mica forçada perquè els temes són tots molt contundents i s'ha eliminat qualsevol resta de carn al voltant de l'os: rellotges i mikado per a l'home gran, i nomadisme, oralitat, tradicions i contacte amb la natura per a la nena gitana (és gitana i això té molta importància per al llibre).
Quina lectura mes agradable!
"--¿Y a qué dedicas tanto tiempo? ¿A pensar en la muerte?
--En eso piensan los jóvenes. Los viejos ya han pensado." (pàg. 13)
"__Entre nosotros las historias se cuentan por la noche y cada vez se cambian un oco. Los libros no tienen voz.
La voz hace que las historias sucedan. Además están las manos que las representan, los movimientos, los miedos, las risas." (pàg. 17)
"Te digo esto porque los relojes son instrumentos de medida, pero el tiempo es otra cosa. Puede discurrir con lentitud o a toda prisa." (pàg. 34)
Estudié Latín y Griego en el bachillerato. Las gramáticas son relojes, formados por muchas piezas que funcionan juntas. De manera que me gustaron esas lenguas, pero ninguo de sus autores. Lo hermoso, para mi, era su mecanismo, no la marca de fábrica de los individuos que había que estudiar." (pàg. 116)
Erri de Luca (2024). Las reglas del mikado (trad. Carlos Gumpert). Barcelona: Planeta (Seix Barral).
