Sempre torno a Jules Verne quan necessito llegir per descansar; és un plaer veure amb quina intel·ligència combina els ingredients que repeteix en totes les obres: uns protagonistes arquetípics (uns savis i un "home pràctic", o a la inversa), descripcions poètiques, aportacions científiques mesclades amb interpretacions més o menys imaginatives (una mica a l'estil de "Redes"), una aventura que no et fa patir perquè saps que acabarà bé (que bo que és el cervell humà construint patrons!), però et manté enganxat al llibre...
Com et pot caure malament un personatge de Verne? Fins i tot els dolents tenen com a motor de les seves accions el bé de la humanitat, i els protagonistes... sempre abnegats, disposats a jugar-se la vida per salvar la d'altres, contínuament pendents del que els envolta: "el gendre que volen totes les mares" que diuen.
Suposo que va descobrir la fórmula del best-seller del seu moment i la va explotar al màxim, i que la cosa no té més mèrit, però a mi em segueix impressionant com de bé han envellit uns llibres escrits, sembla, sense pretensions.
Un bonus-track. La versió en color de "Voyage dans la Lune". Després dels títols de crèdit, un text explica com han aconseguit aquesta versió.
 |
| L'escena més famosa de la pel·lícula |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada