"Llavors va saber que aquella forma solemne d'alegria, tan pura perquè no tenia contingut, tan fiable perquè no depenia de ningú més, era l'estat al qual aspiraria sempre a partir de llavors." (pàg.50)
"L'interessaven sobretot els autors vius, si bé, al principi, es negava a trobar-se amb ells, perquè sabia que etre l'obra i la persona hi havia una distància que només podia ser decebedora." (pàg.79)
"Una esquella ressonava pel cel esquitxat de ramats de núvols petits i compactes, mentre els ocells, invisibles, continuaven sent incapaços d'alliberar-se del captiver de les seves dues o quatre notes.· (pàg. 117)
"Hi ha persones que en algunes situacions amaguen les seves veritables emocions sota l'exageraió i la hipèrbole, i no s'adonen que la seva caricatura fora mida revela la mesura exacta del sentiment que volien amagar." (pàg. 143).
"Soc finanacer en una ciutat governada per financers. El meu pae va ser financeren una ciutat governada per industrials. El seu pare va ser financer en una ciutat governada per comerciants. El seu pare va ser financer en una ciutat governada per una societat molt unida, indoent i beata ,com la majoria de les aristocràcies provincianes. Aquestes quatre ciutats són una mateixa: Nova York." (pàg. 157)
"Tothom jugava a les finances amb diners de fireta. Fins i tot les dones van enrar al mercat! [...] Les dones només representaven l'1,5 per cent dels diletants que jugaven a la borsa al començament de la dècada. Al final s'acostaven al 40 per cent. Hi podia haver un indicador mes clar del desastre que vindria? (pàg. 207-208)
Aquest "toc femení" explicaria el trànsit fàcil i ràpid de la il·lusió a la histèria en els inversors la tardor de 1929.
"Només havia vist exemples austers i senyorials d'art-déco a les pel·lícules: els estereotips dels despatxos dels magnats de la indústria, de les finances i de la premsa, que sovint eren descrits com uns dèspotes sense escrúpols. Línies paral·leles que s'empaitaven mútuament en trajectòries anguloses, des dels mobles cromats fins als marcs de les finestres i a fora a la ciutat, continuant a les façanes dels edificis dels voltants i més enllà, seguit ens carrers que s'entrereuaven fins a l'horitzó." (pàg. 255-256)
"I s'adreçava a mi. Era la primera vegada que llegia una cosa que existia en un espai vague entre el món intel·lectual i l'emocional. Des d'aquell moment he identificat aquell territori ambigu com el terreny exclusiu de la literatura." (pàg. 279)
"Preguntant-me quina olor feien de debò els diners --en comptes de l'olor del munt de mans que els havien tocat al llarg dels anys--, vaig ficar el nas dins del sobre. Feien la mateixa olor que el pare. Però per sota de la tinta també em va arribar una flaire com de bosc. Un deix de terra molla i d'herbes que no coneixia. Com si els bitllets fossin fruit de la natura." (pàg. 293)
La frase "feien la mateixa olor que el pare" s'explica perquè el pare és impressor, dels d'abans que no ha volgut passar de la linotípia; dels que veuen el món a l'inrevés, com els revolucionaris (el pare és anarquista): els tipistes llegeixen les paraules amb les lletres capgirades abans d'imprimir i els revolucionaris veuen el món com hauria de ser en mirar-lo com és ara. És una imatge que l'Ida farà servir unes quantes vegades.
"Tarda
Campanes de l'església. Re fa# mi la. Seguit de resposta retrògrada: la mi fa# re." (pàg. 412)
I la lectura i interpretació de la música (fins i tot aquesta senzilla; a la pàgina 117 ja havia parlat de les esquelles) segueix i s'embolica i creix. Les notes les sent en les reaccions que li provoquen. Ho aplicarà a les matemàtiques...
"Tarda
No hi ha res més íntim que el dolor. Només afecta una persona.
Però qui?
A qui es refereix la frase 'em fa mal'? A la persona que infligeix el mal o a qui el pateix?
I 'fa mal' vol dir fer-ne o patir-ne?" (pàg. 418)
SUMARI
OBLIGACIONS
Harold Vanner
11
LA MEVA VIDA
Andrew Bevel
149
MEMÒRIES, RECORDS
Ida Partenza
219
FUTURS
Mildred Bevel
409
He copiat el sumari com apareix a la pàgina nou del llibre, perquè és interessant començar a llegir-lo sabent què hi trobaràs: quatre voltes a la mateixa història (no especifico gaire més per no espatllar la lectura a ningú). No és una idea nova a la literatura (sense pensar-hi gaire recordo que ja ho fa Sándor Márai a La dona justa), però aquí es toquen molts temes, de maneres diferents, amb èmfasis diferents, i tot plegat en un context històric molt interessant que és el marc perfecte per al tema que es mou al fons de tots els relats: diners, fortuna.
Hernan Díaz (2023). Fortuna (trad. Josefina Caball). Barcelona: Edicions del Perisocpi.
