Moltes vegades m'he perdut i ja molt al començament de la lectura vaig decidir que era millor deixar-me portar per la música de les frases, pel color de les descripcions, que no pas consultar el diccionari sense fre. M'ha interessat moltíssim el "com", més que no pas el "què".
No sé si he entès l'estructura del llibre, sembla que explica, des de Sicília, el moment del triomf de Garibaldi a Itàlia, però tot farcit amb històries més personals al voltant del retrat del mariner inconegut. Personatges, fets, revoltes, càstigs, la dèria pels cargols... Un totum revolutum explicat amb un vocabulari i una sintaxi que t'embolcalla i no et deixa parar.
M'han sorprès les enumeracions sense comes que et fan llegir a una velocitat inusual. Mireu aquest paràgraf que reuneix diverses de les coses que volia explicar:
"Succeí, Interdonato, que vaig romandre encara en aquell poble una setmana llarga per manca de bèsties i carruatges i sobretot a causa de l'ordenança imposada pel delegat a tothom, tret dels de la Guàrdia, d'estar tancat i barrat a casa, de no entrar ni sortir fora i dins del pobre reduït a terra maleïda, quarantena, setge o diüturn toc de queda. De jorn hi hagueren aleshores a les estances ecos d'incursions galops campaneigs esclafits crides ordres reclams temporitzacions crits i trompeteigs, i tot això que de dia era real i desxifrable, de nit la nit ho feia confús terrífic angoixant..." (pàg. 170)
Molt divertit, pel concepte, el recull de les suposades transcripcions de poemes (grafits) a les parets de la presó. Són d'un nivell com si hi haguessin tancat només poetes. És en un dels apèndix.
Sorprenent.
Vincenzo Consolo (2006). El somrís del mariner inconegut (trad. Alexis Eudald Solà). Barcelona: Proa.
Trobareu un comentari erudit de l'obra en aquest article de l'Àlex Susanna per al diari Ara.
