L'alliberament dels dits

"Enriquet, pescador de Cadaqués, em deia, en el seu llenguatge, aquestes mateixes coses aquell dia que, en mirar un quadro meu que representava la mar, observava: 'És igual. Però millor en el quadro, perquè en ell les ones es poden comptar.'
També en aquesta preferència podria començar la ironia, si Enriquet pogués passar de la física a la metafísica.
Ironia --ho hem dit-- és nuesa; és el gimnasta que s'amaga darrera el dolor de sant Sebastia. I és, també, aquest dolor perquè es pot comptar." (pàg. 15. "Sant Sebastià")

"Vaig tornar a respirar, i aquesta vegada vaig tancar els ulls, no per misticisme, no per veure millor el meu jo intern --com podríem dir platònicament--, sinó per la sola sensualitat de la fisiologia de les meves parpelles." (pàg. 17. "Sant Sebastià")

"Quan parava els meus ulls damunt un detall qualsevol, aquest detall s'engrandia com en un gros plan cinematogràfica, i assolia la seva màxima categoria plàstica." (pàg. 19. "Sant Sebastià")

"Clara objectivitat de l'aparell fotogràfic. Cristall objectiu. Vidre d'autèntica poesia." (pàg. 33. La fotografia, pura creació de l'esperit")

"Saber mirar un objecte, un animal, d'una manera espiritual, és veure'l en la seva màxima realitat objectiva." (pàg. 40. "Els meus quadros del saló de tardor")

Salvador Dalí (1995). L'alliberament dels dits. Barcelona: Quaderns Crema.

He obviat fragments d'articles més clarament identificables amb la imatge que Dalí feia d'ell mateix i les poesies d'adolescent perquè va abandonar aquella manera de fer i trobo una traïdoria (opinió personal, molt personal) que les hagin incloses en aquesta antologia... Crec que amb aquests fragments es descobreix alguna faceta amagada de Dalí. Almenys jo la vaig descobrir la primera vegada que vaig llegir el llibre.