La veritat sobre el cas Harry Quebert

"Si fiqueu el nas en aquesta gran novel·la, heu begut oli: no podreu parar fins el final. Us sentireu manipulats, desorientats, al·lucinats i entusiasmats per un thriller amb moltes sorpreses i cops d'efecte."

Bernard Pivot

Encara estic llegint-la, però puc confirmar la frase de Bernard Pivot que hi ha a al contra del llibre. Tenia aquesta novel·la a la tauleta de nit fa temps i no m'animava a començar-la. La vaig agafar fa quatre dies per llegir a les nits i no puc parar! Sembla escrita per un guionista de sèries de televisió, et va sacsejant contínuament fins que decideixes "no casar-te amb ningú" i que la novel·la vagi fent. Un encert, la lectura es fa més relaxada.

No sé, però em recorda Soldados de Salamina, però tot molt més ben lligat. Potser no és alta literatura, però és molt efectiva, molt ben estructurada. Una mescla d'estils molt ben trobada.

Fa poc algú (ara no recordo qui) va dir que la gent de La Campana poden estar contents de la tria que fan dels llibres que publiquen perquè tenen un percentatge d'encert molt alt.

"Open your mind!" En el sentit de prepara't perquè et manipulin a sac al llarg d'un munt de pàgines.

Pots fer la lectura a l'estil de la novel·la negra i mirar d'endevinar qui és el dolent abans que t'ho digui l'autor a partir del que s'hi explica. Si ho fas així, prepara't a canviar (no vull avançar res, però crec que això ho he de dir) d'objectiu repetidament. I no tens la sensació que ha fet trampa: "mira, ara ha aparegut un tros de pell d'un gra de l'orella de l'assassí sota la pota de l'armari del lavabo de la víctima i, com que sóc del CSI, ho investigo i ja ho tinc". Tot és molt més natural. Tampoc no cal anar endarrere i endavant per no perdre el fil. Crec que és millor anar entomant les sorpreses com venen ("open your mind!") i deixar que tot es vagi posant a lloc sol.

Però no és només una novel·la negra. Hi ha uns simpàtics consells per a escriptors que encapçalen els capítols (una mica rotllo llibre d'autoajuda) que fan molta gràcia. Ben trobats, ben explicats, obvis, però fan de bon llegir.

També hi ha un exercici de novel·la dins la novel·la i de què és escriure i la veritat i... Que hi ha diversos estils barrejats, molt ben barrejats.

El que no hi ha és cap pàgina ni paràgraf que t'obligui a llegir-lo més d'un cop per a assaborir-lo com cal. A això em referia en dir que no és una gran novel·la. Crec que només recordo una frase que em va impactar: "No és que desitgis morir --va dir la Nola--. És que ja no pots viure." (pàg. 299). És la resposta de la Nola al Harry quan li pregunta perquè es volia matar.

Un consell final: agafeu el llibre amb temps per endavant perquè costa molt i molt deixar-lo. Fa olor de pel·lícula.

Joël Dicker (2013). La veritat sobre el cas Harry Quebert (trad. Imma Falcó). Barcelona: La Campana.