Estimada vida

"Segurament aquesta conversa amb la mare va tenir lloc durant les vacances de Pasqua, quan tots els torbs i les muntanyes de neu havien desaparegut i els rius baixaven plens, enduent-se tot el que trobaven al seu pas, i ja ens esperava l’estiu desvergonyit. El nostre clima no tenia miraments ni compassió." (pàg. 297)

"La casa trigava una estona a passar de la claror del dia i dels llums encesos més tard a la profunditat de la nit. Un cop esvaïda la fressa general de les coses per fer, per resoldre, per acabar, es convertia en un lloc estrany en què desapareixien les persones i tot el que derivava de les seves
vides, desapareixia la utilitat de tot el que les envoltava, tots els mobles es tancaven en si mateixos i deixaven d’existir perquè ningú no hi parava atenció." (pàg. 300)

"Potser em va alertar d’aquella presència el fum del cigarret, però com que llavors l’olor de fum de tabac devia ser pertot, dins i fora dels edificis, no hi havia manera de notar-ho." (pàg. 305)

Aquesta frase m'ha fet gràcia perquè sempre ho he pensat: durant la meva infància vaig viure envoltat de pudor/olor de tabac: al metge, a l'escola, a casa, a les botigues... Crec que els infants d'ara no s'ho poden ni imaginar.

Si faig citacions referents a l'argument, mataré la sorpresa. Crec que és millor que llegiu aquest conte (és molt breu i...), llegiu-lo!

Alice Munro (2014). "Nit". Dins: Estimada vida (trad. Dolors Udina). Barcelona: Club editor.

La Maria Bohigas ha ofert aquest conte del darrer llibre que ha publicat d'Alice Munro en saber-se que havia guanyat el Nobel. Crec que haurem de córrer a les llibreries a buscar-lo i, com la Maria Bohigas, hem d'esperar que, malgrat el que ha dit l'autora, no sigui el darrer que escrigui.