La bona persona de Sezuan

Epíleg
Apareix un actor davant la cortina i, en to de disculpa, s'adreça al públic amb un epíleg.

Ara, públic amable, no quedis descontent.
sabem que aquest final no és gaire convincent.
La llegenda daurada que teníem davant
s'ha tornat dolorosa entre les nostres mans.
I nosaltres mateixos hem quedat decebuts,
sense trobar resposta, quan el teló ha caigut.
Desitgem, malgrat tot, que estigueu com a casa
i en vosaltres posem la nostra confiança.
I malauradament, no ho podem amagar:
sense el vostre favor, ens espera el fracàs.
No se'ns ha acudit res, potser de tanta por.
No fóra el primer cas. Quina és la solució?
No n'hem trobat ni una, ni pagant-la amb diners.
Hi ha d'haver altres homes, o bé un món diferent?
O potser uns altres déus? O cap? Només puc dir
que estem desconcertats, i no ho dic perquè sí.
Un embull com aquest només té una sortida:
que vosaltres mateixos rumieu de seguida
com podem ajudar una persona bona
perquè dugui a bon fi les seves bones obres.
Busca, públic amable, un final tu mateix.
Hi ha d'haver un bon final! Hi ha de ser, hi ha de ser!

La trama, mutatis mutandis, és una mica Sodoma i Gomorra amb els afegits que Brecht necessita.

Uns déus baixen a la terra per trobar una bona persona, per comprovar si les seves lleis es poden complir. En troben una, Xen Te, una prostituta que mirant de ser generosa amb els altres (ara que pot perquè rep uns diners i pot dedicar-se a una altra feina) s'adona que no pot ser generosa amb ella mateixa, que els altres abusen d'ella. S'inventa un cosí més pragmàtic que ha d'aparèixer per solucionar-li algunes situacions... A banda, també hi ha un embolic d'amors.

Al final, els déus la jutgen (les circumstàncies les haureu de llegir) i ella els diu que no pot seguir sent bona persona. Els déus, alleujats perquè sí que han trobat una bona persona, se'n tornen al cel i la deixen que es desempallegui tota sola, davant la seva desesperació (de la Xen Te) que ha d'assumir les accions que havia dut a terme el "seu cosí" una vegada s'ha fet públic que tots dos són un.

Darrera frase de l'obra just abans de l'epíleg:
"Mentre Xen Te allarga els braços amb desesperació, els DÉUS desapareixen a les altures, tot somrient i saludant amb les mans."

Bertolt Brecht (2012). "La bona persona de Sezuan" (trad. Feliu Formosa). A: Teatre complet III. Barcelona: Institut del Teatre.