El senyor Puntila i el seu criat Matti

Pròleg de la segona escenificació a Berlín (1952)

Honorable públic, és força dur el combat, però el present es comença a obrir pas. I res no hi guanyarà qui encara no és capaç de riure: per això una peça còmica ens ha plagut d'escriure.
Les bromes que hi farem no les pesarem pas, honorable assemblea, a mil·lèsimes de gram, sinó a quintars, com les patates, i farem també anar la destral tant com podrem.
Així doncs, aquest vespre us volem presentar una bèstia d'un temps antediluvià, Estatium possessor, altrament dit terratinent, conegut com a bèstia del tot inútil i prepotent. Allí on encara hi és i s'hi manté implacable, representa una plaga inaguantable.
Veurem aquesta bèstia actuar amb llibertat en un país bonic i ple de dignitat.
Si no el veieu sorgir tal com és a l'escena, potser amb el que en direm us en fareu una idea: gerres de llet que dringuen entre els bedolls de Finlàndia i aquells estius sense nit damunt els rius en calma, poblets rogencs que es desperten al cant dels galls, fum gris que, al dematí, va sortint dels teulats.
Tot això, ho esperem, veureu a la comèdia sobre el senyor Puntila, que tot seguit comença.

La cançó de Puntila

1
El senyor Puntila va anar bufat tres dies
a l'hotel de Tavasthus,
i el cambrer, en veure'l marxar,
no es va dignar ni saludar-lo.
Ai, cambrer, així et portes amb mi?
No és alegre el món, què me'n dius?
I fa el cambrer: no ho puc pas dir,
tinc els peus massa adolorits.

2
La filla del patró, amb molt de profit,
una novel·la va llegir
i s'hi va entusiasmar, perquè allà deia
que ella era un ésser superior.
Però va parlar amb el xofer
i estranyada se'l va mirar:
vine, va dir-li, a divertir-te amb mi.
Diuen que tu també ets un home.

3
I quan el senyor Puntila va sortir a passeig,
va topar amb una dona matinera:
ah, vaquera, de pit tan tendre,
voldries dir-me on vas?
Crec que vas a munyir les meves vaques,
de bon matí, quan canten els galls.
Però per mi no has pas de deixar el llit,
sinó ficar-te al llit amb mi.

4
A la sauna de Puntila tindràs
al millor dels plaers que pots buscar.
I veuràs que també hi va un criat
quan s'hi banya la filla del patró.
El senyor Puntila diu: vull casar
la meva filla amb un agregat.
No dirà res si amb un criat la troba,
perquè qui paga els seus deutes sóc jo.

5
La filla del patró, a dos quarts de deu
de la nit,a la cuina va baixar:
xofer, m'atrau la teva força viril.
Per què no véns a buscar crancs amb mi?
Ah, senyoreta, el xofer li va dir,
ja veig que que amb tu alguna cosa cal fer,
però, no veus, respectable senyoreta,
que ara estic llegint el diari?

6
Les núvies del patró, en comandita,
s'han presentat per celebrar la festa
de prometatge, i el senyor Puntila,
quan les veu, tot seguit les escridassa:
És que, d'ençà que s'esquilen els bens,
hem donat a cap be un jersei de llana?
Al meu llit em serviu, però a la meva taula
no se us ha perdut res.

7
Les dones de Kurgela, així ho expliquen,
una cançó de burla van cantar.
Pro els van quedar les sabates desfetes
i així se'ls va acabar la festa.
I és que qui gosa posar confiança
en el favor dels rics, ja pot estar content
si això li costa només les sabates.
I d'ell mateix serà la culpa.

8
El senyor Puntila va donar un cop de puny
a la taula parada per a les noces:
No prometré la meva filla mai
amb un peix fred com aquest.
I va voler donar-la al seu criat.
Però quan al criat va preguntar-ho
va respondre el criat: no la prendré,
perquè no és prou bona per a mi.

Bertolt Brecht (2012). "El senyor Puntila i el seu criat Matti" (trad. Feliu Formosa). A: Teatre complet III. Barcelona: Institut del Teatre.

Amb aquests dos textos crec que queda resumit tant el tema com el tractament que fa Brecht dels personatges.