Fulles d'herba (i 4)

"Què creus que vull donar-te a entendre de mil maneres, si no és que l'home i la dona són tan bons com Déu?
I que no hi ha cap Déu més diví que Tu mateix? (De "Lleis per a les creacions", pàg. 393)

"I que la meva ànima t'abraci en aquest moment, i que influïm l'un en l'altre sense veure'ns i potser sense que ens coneguem mai, també és un prodigi." (De "Qui vol aprendre del tot la meva lliçó?", pàg. 399)

"Les llengües dels violins
(Jo crec que vosaltres, oh llengües, expliqueu aquest cor que no pot explicar-se,
Aquest cor tristíssim i anhelant que no pot explicar-se." (De "Orgullosa música de la tempesta", pàg. 409)

"Les medecines estan intactes al prestatge (l'olor de càmfora ha impregnat les habitacions durant molt de temps)." (De "Pensar en el temps", pàg. 439)

"Tot i això, tot i això, hores de desconsol" (pàg. 451)
Tot el poema és la veu que posem al rellotge quan hi ha silenci (per si de cas: abans els rellotges feien soroll, "tictac" n'era l'onomatopeia)

"Navega, navega tan bé com puguis, nau de la Democràcia,
És de valor la teva càrrega, no és el Present només,
El Passat també està guardat dins teu," (De "Tu, mare, amb la teva nissaga igual", pàg. 461)
I la resta del poema... Un cant dedicat a la democràcia (americana) que explica com el cim de la tradició humana.

I després d'aquest cant, ple de poemes inflamats, ens fa baixar a terra i ens parla d'uns pescadors...

Signe de la modernitat --emblema del moviment i del poder-- batec del continent,
(De "A una locomotora a l'hivern", pàg. 476)


"S'acusa els meus cants d'haver oblidat l'art?
De fondre dins seu les seves normes precises i la seva delicadesa?
D'haver oblidat, al batec mesurat de la lírica, la gràcia del temple acabat --la columna i l'arc polit?
Però a tu, que et reveles aquí --esperit que vares crear aquest paisatge,
Encara et recorden." (De "Esperit que vares crear aquest paissatge", pàg. 488)

Jo he llegit (potser erròniament) "D'haver oblidat el batec mesurat..."

"Quines altres coses són tan reals com les meves?" (De "Mentre camino per aquests amples dies majestuosos", pàg. 489)

"Quan s'acosta l'hora s'enfosqueix un núvol,
Un terror inimaginable em tapa amb la seva ombra." (De Quan s'acosta l'hora", pàg. 491)

"Amb els sabres desembeinats i refulgents, i amb les carrabines sobre la cuixa (ah, valents cavallers meus!
Preciosos cavallers meus de cara morena! Quina vida, quina alegria i quin orgull
vau mostrar davant de tots els perills)." (De "Cendres de soldats", pàg. 493)

"Oh prodigi de les coses --fins i tot de la darrera partícula!
Oh espiritualitat de les coses!
Oh melodia musical que sures a través de les èpoques i dels continents, ara arribes a mi i a Amèrica!
Jo prenc els teus acords intensos, els combino, i feliçment els projecto." (De "Cant a l'ocàs", pàg. 498)

"El meu llegat" (pàg. 499)
Sí, a la pàgina 499 fa el resum del seu llegat, que no revelaré ara...

"(Per vosaltres, distants, pàl·lids desconeguts --joves i vells-- incomptables i indeterminats lectors estimats,
Mai no ens hem vist i mai no ens veurem --però les nostres ànimes s'abracen molta estona estretament)." (De "Agraïments en la vellesa", pàg. 524)

"Has après lliçons sols d'aquells a qui admiraves, i eren tendres amb tu, i et cedien el pas?
No has après les grans lliçons d'aquells que et rebutjaven i que s'unien en contra teu? O que et tractaven amb menyspreu o es disputaven el pas amb tu?" (De "Lliçons més fortes", pàg. 527)

"Les ombres suaus, voluptuoses, opiàcies,
El sol se n'acaba d'anar, s'ha dissipat la llum anhelant --(jo també me n'aniré aviat, em dissiparé),
Una boirina --nirvana-- respòs i nit --oblit." (De "Crepuscle", pàg. 529)

(Els meus versos, escrits primer per a la matinada de la vida, i per a l'amplitud de l'estiu, de la tardor,
Els transmeto als cabells blancs, també, i els dono també als batecs refredats de l'hivern). (De "Avanceu, avanceu sempre, alegre paerella", pàg. 534-535)

I ja, a les pàgines 547 i 548 ens explica "El propòsit de Fulles d'herba".

Ara, deso el llibre a la prestatgeria dels llibres de poesia, a l'abast de la mà des del sofà de la sala, per a aquells moments en què necessites unes paraules que t'expliquin el que tens a dins...

Walt Whitman (2014). Fulles d'herba (trad. Jaume C. Pons Alorda). Barcelona: Edicions de 1984.