Fulles d'herba (1)

Estic llegint la meravellosa traducció que en Pons Alorda ha fet de Fulles d'herba (la primera completa al català).

Els llestos diuen que en Whitman hi ha tota la poesia contemporània i ja deu ser veritat; en alguns versos sembla que estàs sentint coses que ha escrit altra gent, però el que més m'està impressionant del llibre són dues coses: el ritme (que diu el traductor que en català es reprodueix molt bé) i la supèrbia (segur que hi ha alguna paraula que no sembli insultant per dir que l'autor està molt segur del que fa i d'ell mateix quan escriu): que sigui capaç de dir a poc de començar el llibre que escriu per a les generacions futures, perquè els arribi el text i els serveixi per a la seva vida, que el llegeixin amb atenció.

Pel que fa al ritme, em fa angúnia llegir mentre vaig en transport públic, perquè de vegades, no sé si estic llegint en veu alta. Hi ha versos que els llegeixes i, immediatament, els tornes a llegir per acabar-los de sentir i les mans es mouen soles, i és aquí quan no estic segur que ho faci en veu alta (que no és broma!).

Ara prendré un descans de Fulles d'herba perquè, tot i que m'havia proposat llegir-lo d'una tacada com si fos una novel·la, no puc; crec que no tinc el cos per a aquesta sobredosi d'èpica. Esperaré un parell de de mesos a veure si estic una mica més en la línia d'ànim que demana el text.

Copio un fragment que ja vaig posar a Twitter, fonamentalment, per no haver de tornar a triar, que costa molt destacar alguna cosa més que les altres:

"A vegades, amb aquell que estimo m'omplo de ràbia per por de pensar que prodigo un amor no correspost,
Però ara crec que no existeix l'amor no correspost, la retribució sempre és veritable d'una manera o altra
(Jo vaig estimar ardentment una determinada persona i el meu amor no va set correspost,
Però gràcies a aquest amor he escrit aquests cants)."
De "Càlam", pàg. 141

Per si voleu acabar d'entendre això que dic del ritme, torno a copiar l'enllaç a una sessió de lectura de Fulles d'herba de les que fa el traductor.



Walt Whitman (2014). Fulles d'herba (trad. Jaume C. Pons Alorda). Barcelona: Edicions de 1984.